La ruta dels freus

També hi va haver dies de polsim daurat,
horabaixes escrits amb gemecs i amb la sang
huracanada -i aquells silencis de respirar calmat.
El cor va bombejar tanta sang a l'esperança,
extenuat, el cor xop, retut d'amor.
De paraules com perles de pluja en teníem
un cofre a caramull,
de safirs que eren besades n'omplírem joiells.
Viatjaríem amb els núvols nòmades
cap a matins que omplirien la mar d'illes
i campanes.
Tot
-l'exploració dels batecs,
la trobada dels cossos en un cos ni teu ni meu,
cornalons del temps
estotjats en la teva, en la meva pell,
el clarobscur de tants de sols
i tantes llàgrimes; i la pell fuetejada
per llampeigs de futur a tocar de mà-:
tota la nostra vida, en fi, la vida,
anava a les bodegues del vaixell que has menat
per una mar picada, en la ruta dels freus,
on naufraguen els amors que no saberen
trobar refugi en aquell port on reposa,
assossegada i sàvia,
la memòria dels amants. 
Amb el suport de: