I vindrà la mort

 I vindrà la mort i dirà el teu nom.
I eixiràs de les rengleres infinites
com l'infant aplicat de la primera escola.
(Tindràs els ulls mòlts de llum.)
Serà sens dubte dissabte.
A la vora de un diumenge d'ordi i herba-sana.
A la vora d'una terra
que mai com llavors no hauràs estimat.
Merles i pardals i estonells faran niu
a la vora de tu, a la boca del jorn.
Tota la teua vida s'anomena dissabte...
Desitjaràs la pluja com una suor neta
d'aquelles remoroses, violentes alzines.
I no vindrà la pluja com una suor neta
d'aquelles remoroses, violentes alzines.
I no vindrà la pluja. Tan sols vindrà la mort...
I quan dirà el teu nom respondràs soc ací...
I et donarà la mà d'arenes mil·lenàries.
I marxaràs tot nu amb ella pels marjals...
Amb el suport de: