La menta
Jo sóc la menta mentidera
que haig de florir i no puc granar.
Mes l'esperança falaguera
diu que un bell jorn m'hi ajudarà.
I jo confio en Vós, Senyora,
mar de clemència i de dolçor.
Si un jorn vaig ser-ne pecadora,
prou que em rosega I'amargor.
Que en eixa vall on tot hi plora,
m'ha pres el mal d'enyorament.
Oh, "Vas insigne devotionis",
feu que amb Vós grani eternament.
que haig de florir i no puc granar.
Mes l'esperança falaguera
diu que un bell jorn m'hi ajudarà.
I jo confio en Vós, Senyora,
mar de clemència i de dolçor.
Si un jorn vaig ser-ne pecadora,
prou que em rosega I'amargor.
Que en eixa vall on tot hi plora,
m'ha pres el mal d'enyorament.
Oh, "Vas insigne devotionis",
feu que amb Vós grani eternament.
