Rosalia

Jacint Verdaguer
De matí se'n baixa a l'hort
na Rosalia,
a collir los clavellets
i satalies;
n'ensopega un ros Infant
que ja en collia:
-lnfantó, bell infantó,
les flors són mies.
-Què en faríeu de les flors,
na Rosalia?
-Les volia per Jesús,
que tant m'estima.
-Si les volíeu per Ell,
jo per l'aimia.
-Si per l'aimia és lo ram,
dau-li d'ortigues,
que si no me'l dau a mi
jo us el prendria.-
Tot prenent-li el rameUet
lo veu somriure;
bon Jesús, prou les entén
vostres joguines;
amb les joguines d'amor
vos coneixia.
-Donau-me les flors, si us plau,
preneu les mies.
-La flor que volia jo,
ton cor de nina.
-Si em dau lo vostre d'infant,
bé us el daria.Mentre
es canvien los cors,
s'és defallida,
que ja no pot obeir
tanta delícia.
Lo traïdor del rossinyol
canta i refila,
amb cançons i refilets
tot ho espia.
La mareta, que entra a l'hort,
plora i sospira
quan la veu entre les flors
tota esllanguida.
-Filleta, qui t'ha fet mal,
ma dolça filla?
-Collint roses i clavells,
dolceta espina.
-Una agulla tinc d'or fi,
que la trauria.
-Ni que fos de diamant
fora prou fina.
-Filleta, qui et guarirà,
ma dolça filla?
-Mare, eixes roses i flors
que m'han ferida.Tot
espargint-les-hi al pit,
sent que sospira.
-Doncs que et tomen a punyir,
dolceta mia?-
Rosalia no respon,
embadalida
amb qui fuig entre les flors
i satalies.
Tot fugint-li, riallós
los ulls li gira.
Lo cel se va asserenant,
I'herba floria 
Amb el suport de: