La cançó de Catalunya

Jo conec una donzella
tan gentil com no n'hi ha:
va vestida de pagesa,
i és de cor senzill i franc.

Per mirall té blaves ones,
on s'hi veu tant com és gran,
i del seu cabell són pinta
les crestes de Montserrat.

Coronada va d'espigues
i de pàmpols del rocam;
en les mans té una filosa
i el fus ple de cotó blanc.

En lo coll du el reliquiari,
imatge d'un ratpenat,
i estampat en la faldilla,
un escut amb quatre pals. 
Amb el suport de: