Arbre nevat

S'ha penjat la lluna de l'arbre nevat,
sortia la bruna de dalt del terrat.
Guaitava amb tristesa entremig dels pins,
deixava corpresa la neu dels camins.

S'ha peojat la lluna de l'arbre nevat,
sortia la bruna de dalt del terrat.
En el món posava tot de flors d'encens.
Si a l'estable entrava, belaven els bens.

Veien consirosos en el món tot blanc
àngels radiosos, verdors de pollanc.
Al jardí la lluna tot ho ha cisellat
i ha fugit la bruna per dalt del terrat. 
Amb el suport de: