El rossinyolet
Rossinyolet que plores,
tindràs consolació;
més, ai!, l'Amor que enyores
també l'enyoro jo.
Tu mires les estrelles,
puix tens lo cor allí;
també, també enmig d'elles
mon Adorat vegí.
L'aurora coronava
son front amb místic raig,
al cel música dava,
gentil florida al maig.
Vegí'l i d'enyorança
el núvol me l'ha pres,
i el sol de ma esperança
no m'ha brillat mai més.
Mes, sents?, és sa veu dolça
que et crida a tu prop seu:
-Deixa ton niu de molsa;
vine, rossinyol meu.-
Les ales d'or desplegues
al vent del paradís,
i cel amunt navegues
de Sion al port feliç.
De l'alba que esperaves
ja t'ha rigut l'estel,
en terra a Déu buscaves
i l'has trobat al cel.
Oh!, puix vers Ell a passos
no puc seguir ton vol,
digues-li, al dar-te els braços,
si a mi també m'hi vol.
tindràs consolació;
més, ai!, l'Amor que enyores
també l'enyoro jo.
Tu mires les estrelles,
puix tens lo cor allí;
també, també enmig d'elles
mon Adorat vegí.
L'aurora coronava
son front amb místic raig,
al cel música dava,
gentil florida al maig.
Vegí'l i d'enyorança
el núvol me l'ha pres,
i el sol de ma esperança
no m'ha brillat mai més.
Mes, sents?, és sa veu dolça
que et crida a tu prop seu:
-Deixa ton niu de molsa;
vine, rossinyol meu.-
Les ales d'or desplegues
al vent del paradís,
i cel amunt navegues
de Sion al port feliç.
De l'alba que esperaves
ja t'ha rigut l'estel,
en terra a Déu buscaves
i l'has trobat al cel.
Oh!, puix vers Ell a passos
no puc seguir ton vol,
digues-li, al dar-te els braços,
si a mi també m'hi vol.
