Si un sol instant et deixo, es desespera
lluny de tu el cor, a un pas de l'agonia.
¿Com podria oblidar-te, com podria,
si tu ets, amor, la meva llum primera,
si el teu perfil és l'única bandera
en les torres fulgents que encén el dia?
Només de pensar en tu, ja s'estremia
l'íntim os de la meva calavera.
I el pensament. que sempre s'adelera,
recorre la secreta geografia
del teu cos: adorable primavera
de cims de neu i valls de fosca ombria
on les abelles fonen mel i cera,
on jo els meus cinc sentits esmolaria.