Cançó de l'amoreta
A mitjanit
(quina por, la tenebra,
ai!)
em vestiré
de boix i de falguera
i et cercaré
pels laberints de l'ombra
Ai que més ai!
Pel fosc camí
(quina por de la ronda,
ai!)
deixaré escrit
el teu nom amb colomes
i et faré niu
a la vora del ràfec.
Ai que més ai!
A dins el llit
(quina por del teu pare,
ai!)
t'esquinçaré
la camisola blanca
i et besaré
les cuixes madurades
Ai que més ai!
Damunt els pits
(quina por de l'albada,
ai!)
t'hi sentiràs
els meus llavis de brasa;
i a dins la sang,
tot jo, com una boira.
Ai que més ai!
De bon matñi
(quina por, la memòria,
ai!)
m'esquitllaré
del teu parany de dona
i et deixaré
encesa la ferida
Ai que més ai!
(quina por, la tenebra,
ai!)
em vestiré
de boix i de falguera
i et cercaré
pels laberints de l'ombra
Ai que més ai!
Pel fosc camí
(quina por de la ronda,
ai!)
deixaré escrit
el teu nom amb colomes
i et faré niu
a la vora del ràfec.
Ai que més ai!
A dins el llit
(quina por del teu pare,
ai!)
t'esquinçaré
la camisola blanca
i et besaré
les cuixes madurades
Ai que més ai!
Damunt els pits
(quina por de l'albada,
ai!)
t'hi sentiràs
els meus llavis de brasa;
i a dins la sang,
tot jo, com una boira.
Ai que més ai!
De bon matñi
(quina por, la memòria,
ai!)
m'esquitllaré
del teu parany de dona
i et deixaré
encesa la ferida
Ai que més ai!
