Germà, tingueu pietat
XXXIII
"Ramon, segons que he sentit dir, molts homes han anat
a predicar als tàrtars i poc han avançat,
i el mateix ocorre amb els saraïns; per això estic meravellat
que us mantengueu fort en vostra voluntat,
ja que de quansevol fet en què hom se sent fatigat,
i majorment si tantes vegades l'ha intentat,
deu tothom partir-ne, per poc que sigui assenyat,
i si no ho fa, és tengut per mancat de seny.
Per això us aconsell, germà, que tengueu pietat
de vostre cos mateix, que tant heu fatigat,
i romangueu en un lloc on estigui reposat,
i de les vostres penúrues estigueu consolat".
XXXIV
"Ermità, aquell qui molt vol servir i honrar
el seu bon senyor, no el deu per res deixar
ni del seu servici no es deuria enutjar.
I com que vostre cor té fretura d'amar,
no sabeu ni a vós ni a altre aconsellar,
ja que si hom en cert temps no pot el seu fet acabar,
el podrà acabar un altre, si ho sap bé menar,
i qui bon fet comença no l'ha de tornar a començar,
i si els primers fan poc, els altres molt podran avançar.
Per tant, us preg per mercè que em deixeu estar,
ja que no em sembla que amb vós pogués res guanyar,
al contrari: com més coses em deis, més em feis entristir".
"Ramon, segons que he sentit dir, molts homes han anat
a predicar als tàrtars i poc han avançat,
i el mateix ocorre amb els saraïns; per això estic meravellat
que us mantengueu fort en vostra voluntat,
ja que de quansevol fet en què hom se sent fatigat,
i majorment si tantes vegades l'ha intentat,
deu tothom partir-ne, per poc que sigui assenyat,
i si no ho fa, és tengut per mancat de seny.
Per això us aconsell, germà, que tengueu pietat
de vostre cos mateix, que tant heu fatigat,
i romangueu en un lloc on estigui reposat,
i de les vostres penúrues estigueu consolat".
XXXIV
"Ermità, aquell qui molt vol servir i honrar
el seu bon senyor, no el deu per res deixar
ni del seu servici no es deuria enutjar.
I com que vostre cor té fretura d'amar,
no sabeu ni a vós ni a altre aconsellar,
ja que si hom en cert temps no pot el seu fet acabar,
el podrà acabar un altre, si ho sap bé menar,
i qui bon fet comença no l'ha de tornar a començar,
i si els primers fan poc, els altres molt podran avançar.
Per tant, us preg per mercè que em deixeu estar,
ja que no em sembla que amb vós pogués res guanyar,
al contrari: com més coses em deis, més em feis entristir".
