XLVI
"Ramon, si tenguéssiu molta esperança,
si tot el món es troba en una greu balança,
del seu mal estament no hagueu malanança;
car Déu, qui és tot ple de gran pietat,
conduirà el món, en breu, vers la benaurança,
tan gran que tots els homes se n'alegraran.
Que això serà així, teniu-ho per cert,
ja que Déu conferí a l'home el principi
amb mercè i bondat, que són semblants;
i si per això vós no us despreneu de la tristo
no gaudireu, en bondat i mercè, de confiança,
i anireu contra Déu i la seva amistat".
XLVII
"Ermità, abans que el món sigui en bon estament,
Deu serà vituperat fortament.
Tot i que encara no veig descabdellar-se els fets,
com que el temps s'apropa, allò que a la cort present,
al papa i als cardenals, no ho prenen immediatament,
ans ho van allongant; per això en tenc tristor,
tanta, que no me'n puc consolar
ja que el que jo present mostra ben clarament
el nou ordre del món que es pot fer breument,
i ho tenen per res, ans ens fan befa
com si ho fes un home fatxenda qui parla follament;
per axò d'aitals homes tenc desesperança".