Ah veritat, devoció, caritat

LVII

Considerà l'ermità si Ramon deia veritat
e enfre si mateix estec molt apensat,
e no poc atrobar pus profitós tractat
que cell que diu Ramon; d'on li pres pietat,
e penedí's molt fort com tant l'hac treballat,
e volc ésser ab Ramon trist e desconsolat,
e pregava Ramon que li fos perdonat,
en plorant, sospirant, e dix: "Ah, veritat,
devoció, caritat! E vas on és anat
lo grat que a Déu deuria ésser donat?"
Quan Ramon viu l'ermità que ab ell s'era acordat,
adoncs lo va baisar. Ensems han molt plorat.

LVIII

"Ramon, -dix l'ermità-, com podríem mover
Lo papa e'ls cardenals, e lo fait obtener?
Car en tan noble fait vull tots temps remaner,
e a ell a tractar vull far tot mon poder,
car fait és on lo món porà molt mais valer,
e car eu ans no'l vi, hai-ne molt gran desplaer,
car si eu ans lo vis, nos no'm pogra tener
que eu no apresés arabesc e lo vostre saber
per anar als sarraïns e la fe mantener
senes paor de mort, e gran plaer haver
en morir per Jesús honrar e car tener,
car mais val per ell morir que per si vida haver".

LIX

"Ermità, eu som las d'aquest fait a menar
en la cort, pus no hi puis nulla re acabar,
e si vós volíets en la cort procurar
aquest fait de Jesús e vostre poder far
en la cort longament, bé poria estar
que'l fait vengués a fi, si us volien escoltar
lo papa e'ls cardenals; si no, que quaix joglar
vos feiéssets en la cort e los Cent noms cantar,
los qual hai faits de Deu e posats en rimar
per ço que'ls hi cantàs e parlàs sens dubtar;
mas no hi hai de consell, per ço que menysprear
no faça los meus libres que Déus m'ha faits trobar".
Amb el suport de: