A l'infern per sempre més

LXIV

"Ramon -digué l'ermità, molt voldria saber
per quina raó Déu es pot així captenir
del món, qui és seu i dur-lo a ruïna,
ni la seva bondat com pot sostenir
que ants pecadors vagin a l'infern.
Per això us preg, Ramon, que em digueu vostre saber,
car com més coses em direu, més en sabré exposar,
i el fet que em lliurau millor podre mantenir.
Ja que el món funciona fins ara, al meu parer,
de manera que per cada home que se salva mil es condemnen
a l'infern, per sempre més: com és
que l'Església ni ningú no ho pot evitar?".

LXV

"Ermità, ja us he dit, com bé podeu recordar,
que Déu sobretot creà l'home per a servir-lo i honrar-lo
més que perquè pogués gloriejar.
I com que el fi de l'home no és crear,
ja que desitja molt més procurar
de salvar-se que a Déu honorar,
per això aital home no pot en gràcia estar,
al contrari, està en pecat i en procés de caure a l'abisme.
Per la qual cosa el món es perd i no es vol despertar,
i gens no em sorprèn si Déu no el vol amar
ni si permet que al món el dimoni faci tant de mal,
per tal que de l'ofensa que pren es pugui molt venjar".
Amb el suport de: