Hi ha gent

Joan Vergés
Hi ha gent que va sola en la nit, sola amb la llum que ha fugitHi ha gent que va sola en la nit, sola amb la llum que ha fugitel món,
sola entre amics que no ho són,
sola de tu, sola de mi,
sola amb la pols del camí.

Hi ha gent que no veu mai jardins,
ni boscos, ni cel blau, ni mar endins,
hi ha gent com tu i gent com jo,
sola amb el fang del plor.

I de vegades aquesta gent
és resignada, no es queixa gens,
i de vegades encara riu,
encara canta i encara viu.

Hi ha gent que va sola en la nit,
sola amb la llum que ha fugit,
sola amb un temps que es va cremant,
sola amb la por de demà.



Hi ha gent que viu com si morís,
i que pateix com qui és feliç,
sola amb el plor que no ha plorat,
sola amb el cor que encara bat.

Hi ha gent que cau a poc a poc,
vol agafar-se i no poc.
Gent sota el peu d'una altra gent
que va pel món rient.

Hi ha gent que viu com en secret
i paga pel que no ha fet.
Hi ha gent estranya i sense nom
que ja ha oblidat tothom.
Discos
Jordi Soler, Hi ha gent (2015 (reed. 1970))
Amb el suport de: