Cançó de comiat
Adéu, galant terra, adéu!
Adéu-siau, vinya verda,
flor seca del caminal,
lledoner de bona ombreta.
Ja no m’assec al pedrís
ni me bressa la riera.
Adéu, galant terra, adéu.
Les lloses d’aquell bancal
són ombrejades i fresques.
Els lledoners de la font
han tret una fulla tendra,
i els ceps faran bon raïm
quan els oregi el setembre.
Adéu, galant terra, adéu.
Els ceps faran bon raïm
i llum viva les estrelles.
Vindran les nits de l’estiu,
la mar quieta i estesa,
llambrant sota el cop dels rems,
tallada per la carena.
Adéu, galant terra, adéu.
Vindran les nits de l’estiu,
la tardô i la primavera,
les boires que baixa el cim,
el crit de les orenentes.
I sempre el respir del mar
i el batec de les estrelles.
Adéu, galant terra, adéu.
Adéu, muntanya, pedrís,
paret blanca de l’església,
aigua clara de la font,
plata de les oliveres,
olor mullada dels horts,
estrella, riera, vela.
Adéu, galant terra, adéu!
Adéu-siau, vinya verda,
flor seca del caminal,
lledoner de bona ombreta.
Ja no m’assec al pedrís
ni me bressa la riera.
Adéu, galant terra, adéu.
Les lloses d’aquell bancal
són ombrejades i fresques.
Els lledoners de la font
han tret una fulla tendra,
i els ceps faran bon raïm
quan els oregi el setembre.
Adéu, galant terra, adéu.
Els ceps faran bon raïm
i llum viva les estrelles.
Vindran les nits de l’estiu,
la mar quieta i estesa,
llambrant sota el cop dels rems,
tallada per la carena.
Adéu, galant terra, adéu.
Vindran les nits de l’estiu,
la tardô i la primavera,
les boires que baixa el cim,
el crit de les orenentes.
I sempre el respir del mar
i el batec de les estrelles.
Adéu, galant terra, adéu.
Adéu, muntanya, pedrís,
paret blanca de l’església,
aigua clara de la font,
plata de les oliveres,
olor mullada dels horts,
estrella, riera, vela.
Adéu, galant terra, adéu!
