Diürn amb harmònica

Heus ací: jo he estat durant anys un aturat.
Vosaltres no sabeu que és
ser un aturat de llarga durada.
però jo he vist passar els mesos
com els vagons d'un tren,
esgotar-se totes les ajudes estatals
i he cercat ple d'angúnia una eixida en un tauló,
en l'esguard d'un oficinista a l'INEM.
Quan el carter portava una nova factura a casa
i la nevera era un espai per a les teranyines
la vergonya dels números vermells,
l'angoixa de tindre mans i no poder fer res amb elles
convertien la llum dels estels
en ulls de voltors famolencs.
Vosaltres no sabeu que és
ser un aturat de llarga durada
i cada dia en despertar
caure un esglaó més,
si de cas somrius et dol
i et sents culpable
i la solitud es convertix
en un laberint on es perd la raó.
Vosaltres no sabeu que és
ser un aturat de llarga durada.
Ni sabeu que cap oració
de res no ha de valdre,
que treballarieu per un cèntim
buidant a poalades l'aigua de la mar.
Amb el suport de: