Marineria Vella de Castelló
Ai! Em dius que te’n vols anar,
que estàs ben farta de mi,
que m’he deixat atrapar
en la xarxa de la nit,
em dius que te’n vols anar.
Ai! Tinc el cervell adormit
i el cor fet a banderes
i el vell somriure entumit
i la pena a garberes,
tinc el cervell adormit.
Ai! Jo sense tu, què faré?,
ferm el foc se’m va menjant,
dintre d’ell em desfaré,
m’aniré abandonant.
Jo sense tu, què faré?
Ai! Un trist comiat et done,
amb aquesta melodia,
i espere que em perdones
ai! la meua gosadia,
un trist comiat et done.
que estàs ben farta de mi,
que m’he deixat atrapar
en la xarxa de la nit,
em dius que te’n vols anar.
Ai! Tinc el cervell adormit
i el cor fet a banderes
i el vell somriure entumit
i la pena a garberes,
tinc el cervell adormit.
Ai! Jo sense tu, què faré?,
ferm el foc se’m va menjant,
dintre d’ell em desfaré,
m’aniré abandonant.
Jo sense tu, què faré?
Ai! Un trist comiat et done,
amb aquesta melodia,
i espere que em perdones
ai! la meua gosadia,
un trist comiat et done.
