Crides a tota veu el teu nom

Crides a tota veu el meu nom.
A la cambra tan sols roman la pols,
els records empaquetats
i el futur per fer.
Estrenys els llavis.

Tanques els ulls i veus
als teus peus cendra,
cendra per tots els racons,
cendra que passa per sota
totes les portes,
que ix al carrer i anuncia,
com les campanes, la mort
del nostre amor.
Estrenys els llavis.

Et cobreixes l’oïda i escoltes
el batec de la cendra,
cendra per a la teua flama,
cendra per al teu jardí
perquè et florisca
la rosa de la memòria,
entre clavells i esparregueres.
Estrenys els llavis.

Crides de nou, ressona la veu
i tu, desesperada, a la porta esperes
la mà que no acariciarà
avui els teus pits.
Estrenys els llavis.
Amb el suport de: