Cançó inacabada

Ballant com un gat molsut
rhythm and blues fins a l’alba.
Cercant viaranys ocults
per on absurd l’amor s’alça
com sinuós, eteri fum.

Bevent elixir d’oblit
em ric foll al ritme d’un baix.
Faig un salt, pegue un crit
ningú a la pista de ball,
Solitud hi és amb mi.

Dis-me bon amic, company,
quin camí porta a l'infern?
Em trauràs tu del parany
del desamor trist, etern?
És el desig un engany?

Punteja la guitarra.
Trista l’harmònica
la fosca nit esgarra.
La veu greu, irònica...
Cançó inacabada.

Tombat al llit d’un motel,
matant a glops la pena;
escolte el pas d’un tren,
els miols de la tristesa
que pugen per les parets.

La mirada perduda
en el badall del vespre.
Orinant als atzucacs.
Buits els bars i els temples.
Atordit, confós, nàufrag.
Amb el suport de: