Vingué tan gentil
al si de la Mare
com rou de l’abril
damunt l’herba clara.
Vingué tan gentil,
oh mare, mareta,
com rou de l’abril
damunt la flor tendra.
Vingué tan gentil
on ella s’estava
com rou de l’abril
al tany que es decanta.
Cap altra no en sé
de mare i donzella:
la Mare de Déu
bé prou serà ella.