Nadal a Viver

Enlluernat de silenci,
cada floc té el seu llenguatge.
L'emmudiment del blanc
m'escalfa la gelor de l'ànima.
L'infant té fred
dins la soca de l'arbre,
però els vitralls l'il·lumínen
amb volves de nacre.
Només sento la lentitud
i el repòs, de la neu ajaçant-se,
amb la suavitat d'un nadó
quan s'adorm damunt la calma.
Un silenci espès,
respirant el mannà de l'aire,
em fa sentir el lleu batec,
d'aquest Nadal,
vetllant la catifa blanca...
Amb el suport de: