Pentinaves la nit

Les meves venes ragen
pels racons de la teva nit,
i calmen la son flonja
del teu somriure d´albada.
Recolzo el paper damunt la trena
i s'entrellacen les paraules
per fer-te quatre versos,
que et llegeixo, sol,
en el silenci de la cambra.
Amb el suport de: