Tàber
Encara és fosc;
travesso el vell portal.
Als carrers del turó
el silenci nocturn
és opac.
Les parets diuen noms
i mirades distants
que no sé reconèixer.
Tot el dolor s'eixuga
en aquests murs tan lents.
Quan arribo al Palau,
escantells a la pedra,
revelacions de setges.
A les gàrgoles gòtiques,
antics lladres de temps
preservaren l'instant,
el rostre d'un malson.
El pati està ple
de taronges caigudes
i a la font un sant Jordi
venç de nou el dragó.
Un rostre de bronze,
sever,
em mira enllà del temps.
Fa fred. Escolto
la veu de les campanes
i bateguen, exhaustes,
les ombres del Palau.
Com la mar imprevista,
una onada de llum.
És l'olor de l'albada.
travesso el vell portal.
Als carrers del turó
el silenci nocturn
és opac.
Les parets diuen noms
i mirades distants
que no sé reconèixer.
Tot el dolor s'eixuga
en aquests murs tan lents.
Quan arribo al Palau,
escantells a la pedra,
revelacions de setges.
A les gàrgoles gòtiques,
antics lladres de temps
preservaren l'instant,
el rostre d'un malson.
El pati està ple
de taronges caigudes
i a la font un sant Jordi
venç de nou el dragó.
Un rostre de bronze,
sever,
em mira enllà del temps.
Fa fred. Escolto
la veu de les campanes
i bateguen, exhaustes,
les ombres del Palau.
Com la mar imprevista,
una onada de llum.
És l'olor de l'albada.
