Fragments
II
S’esmussen els contorns d’aquesta pell,
l’aire quiet tensa el gest per mirar-te.
S’estén el buit,
es perd dins el seu centre.
Osques la llum;
potser només senyals d’absència.
T’espera una illa,
tu.
III
S’esberla el mar,
ones negres s’allunyen
fins a l’esclat,
l’instant on conflueixen
les carenes.
Trenquen el cel
branques de llum,
sense horitzó.
Clivelles.
V
El vent t’empeny.
L’oblit de sorra,
gris,
talla l’onada.
Mons escindits.
Textures.
Plenituds que s’escapcen.
VI
El mur era un mirall.
Et solca el fred,
la densitat del buit.
Rastres ferits,
petges d’algú que has estat tu
esquerden una pell.
Es descús la foscor.
El tacte està cansat
i plores.
S’esmussen els contorns d’aquesta pell,
l’aire quiet tensa el gest per mirar-te.
S’estén el buit,
es perd dins el seu centre.
Osques la llum;
potser només senyals d’absència.
T’espera una illa,
tu.
III
S’esberla el mar,
ones negres s’allunyen
fins a l’esclat,
l’instant on conflueixen
les carenes.
Trenquen el cel
branques de llum,
sense horitzó.
Clivelles.
V
El vent t’empeny.
L’oblit de sorra,
gris,
talla l’onada.
Mons escindits.
Textures.
Plenituds que s’escapcen.
VI
El mur era un mirall.
Et solca el fred,
la densitat del buit.
Rastres ferits,
petges d’algú que has estat tu
esquerden una pell.
Es descús la foscor.
El tacte està cansat
i plores.
