Sinovet Nosei Sinevahat

Si affilia il filo azzurro delle notti,
soffia in tutto ciò che v’è di caro,
e qualcuno chiamava con languore,
pensando alle amarezze della sera.
Ciò accadeva quando sulle barche
si accendevano tre stelle d’oro
e quando una tuia solitaria
distese sopra una tomba i suoi rami.

Sinovet nosei sinevahat

Ciò accadeva quando i titani
rossi turbanti indossavano,
e l’impeto illegale d’un monsone
era bello, ignorandone il motivo.
Ciò accadeva quando i pescatori
cantavano parole di Odisseo,
e in lontananza sul flutto marino
un’ala in alto si levava sghemba.

Sinovet nosei sinevahat

De l'atzur naix, absurda, la nit,
bufant al cor de qui és festejant
i també hi era qui l'avisava dolçament,
a matar lo margant de l'obscurigor.
Succeïva quan damunt les barques
s'enceneven tres estrelles de or,
i quan una sivina solitària
eixiva de una domus de janas.

Sinovet nosei sinevahat

Succeïva quan los homens grans
bonets vermells vistivan,
i la força il·legal del maestral
era bella sense saber el motivu.
Això succeïva quan los mariners
cantaven cançons de l’Odissea
i distant, damunt de la marina,
volava baixa, ardita, la gaürra.
Amb el suport de: