Senyals
Et vaig invocar
convençuda de la certesa
que –per uns instants-
seríem dos amants fugaços i salvatges.
Vaig demanar-te als astres
amb la tranquil·litat
dels que no tenen res a perdre,
compartint la seguretat
que té la mort,
de les victòries a llarg termini.
Vas ser un regal dels déus,
un senyal de pau
del destí que feia temps
m’havia declarat la guerra.
I llavors, només el desig
tenia lloc enmig de tantes pregàries.
Se’ns fonien els dits
en la impúdica necessitat de tocar-nos
i, de tant roents com érem,
els llençols es van fer brases.
convençuda de la certesa
que –per uns instants-
seríem dos amants fugaços i salvatges.
Vaig demanar-te als astres
amb la tranquil·litat
dels que no tenen res a perdre,
compartint la seguretat
que té la mort,
de les victòries a llarg termini.
Vas ser un regal dels déus,
un senyal de pau
del destí que feia temps
m’havia declarat la guerra.
I llavors, només el desig
tenia lloc enmig de tantes pregàries.
Se’ns fonien els dits
en la impúdica necessitat de tocar-nos
i, de tant roents com érem,
els llençols es van fer brases.
