La ràbia que em fa

Ho he intentat, ho prometo.
He procurat desitjar-lo
cent vegades menys.
He volgut deixar-me enganyar
per unes altres mans,
cedir la meva pell
a les carícies d'uns altres dits.
He demanat a crits
conèixer uns altres Peter Pan.

He provat de capbussar-me
dins unes altres cames,
coberta per uns altres llençols.
M ́he insinuat al noi del videoclub,
he picat l'ullet
a tots els cambrers,
m'he posat minifaldilla
i taló d'algulla
i he begut tequila
fins a perdre el cap.

He escrit el seu nom
en un paper
i l'he condemnat a viure
al congelador
entre barretes de lluç
i calamars i gambes.

M'he forçat a recordar
la poca traça
de la seva llengua,
el seu horrible gust musical,
i la ràbia que em fa
que no conegui el punt G
ni el C, ni l'A.

Prometo que he intentat
fer-li el salt.
Amb el suport de: