La dona boia
Es veu que no era el paradís,
l’oferta era enganyosa: ni còctels,
ni cocos, ni braçalet de tot inclòs.
La palmera que em va caure a sobre
m’ha partit en dos.
Les cames se’m mouen soles,
reivindiquen els últims instants de vida
com la cua d’una sargantana.
Amb el que em queda de cos
faig una vertical
i enterro el cap sota la sorra.
Quan puja la marea
sóc una dona boia surant enmig del mar.
Des de la platja nedes cap a mi
i penso: no vinguis, no t’acostis,
deixa que se’m mengin els taurons.
l’oferta era enganyosa: ni còctels,
ni cocos, ni braçalet de tot inclòs.
La palmera que em va caure a sobre
m’ha partit en dos.
Les cames se’m mouen soles,
reivindiquen els últims instants de vida
com la cua d’una sargantana.
Amb el que em queda de cos
faig una vertical
i enterro el cap sota la sorra.
Quan puja la marea
sóc una dona boia surant enmig del mar.
Des de la platja nedes cap a mi
i penso: no vinguis, no t’acostis,
deixa que se’m mengin els taurons.
