A la negra boca d'una bústia
A la negra boca d’una bústia
una carta extraviada arriba tard
amb el remitent en blanc tacat de sang
i l’anunci injust d’una sentència.
Quan el fel et puja als ulls i t’inunda
de ràbia i d’impotència les parpelles
no hi ha res més a fer, res més per dir.
Inútils les lentes hores d’hospitals.
Inútil l’esperança, les paraules.
L’irreversible anar-se’n se t’acosta
i es vana la intenció d’entendre res.
La dignitat dels últims dies, la por
que cava deslleial un clot endins del cor
t’ofega i se t’emporta com un vaixell
amb l’estomac i els ossos plens de corcs.
És tard quan vull venir a acomiadar-me
i l’imprevist missatge d’un mòbil fred
em diu amb lletres i caràcters foscos
que fa uns minuts ens has deixat per sempre.
Dins meu com una flor el cor s’asseca
i el gerro de cristall, talla i es trenca.
una carta extraviada arriba tard
amb el remitent en blanc tacat de sang
i l’anunci injust d’una sentència.
Quan el fel et puja als ulls i t’inunda
de ràbia i d’impotència les parpelles
no hi ha res més a fer, res més per dir.
Inútils les lentes hores d’hospitals.
Inútil l’esperança, les paraules.
L’irreversible anar-se’n se t’acosta
i es vana la intenció d’entendre res.
La dignitat dels últims dies, la por
que cava deslleial un clot endins del cor
t’ofega i se t’emporta com un vaixell
amb l’estomac i els ossos plens de corcs.
És tard quan vull venir a acomiadar-me
i l’imprevist missatge d’un mòbil fred
em diu amb lletres i caràcters foscos
que fa uns minuts ens has deixat per sempre.
Dins meu com una flor el cor s’asseca
i el gerro de cristall, talla i es trenca.
