Maria Antònia Salvà
Filla de propietaris rurals, va passar bona part de la seva vida a la possessió pairal de la Llapassa (Llucmajor, Mallorca). Li feien de guies i mentors literaris els seus amics Miquel Ferrà i Josep Carner. L’obra poètica de Maria Antònia Salvà està aplegada a Poesies (1910), amb pròleg de Miquel Costa i Llobera, Espigues en flor (1926), amb pròleg de Carner, El retorn (1934), Llepolies i joguines (1946), Cel d’horabaixa (1948) i Lluneta de pagès (1952). Va escriure les proses autobiogràfiques Entre el record i l’enyorança (1955) i el volum pòstum Viatge a Orient (1998), que recull el testimoni del viatge que l’any 1907 va realitzar en companyia de Costa Llobera per Grècia, Turquia, el Líban, Terra Santa i Egipte. Salvà també va exercir com a traductora d’obres de Frederic Mistral, Francis Jammes i Alessandro Manzoni. La poesia de Salvà és el maridatge de la simplicitat casolana amb les gràcies de l’art. Carner fa una Antologia poètica (1957), on dedica a Salvà un important estudi crític de la seva obra. Llucmajor li ha dedicat una escultura que recorda la seva il·lustre habitant.
Autor de la biografia: Joaquim Vilarnau i Helena Morén Alegret
Fotos
