The New Raemon Foto: Ray Molinari
En aquesta segona i darrera jornada de festival el recinte principal no ha patit les aglomeracions dels darrers anys: on sí que el públic ha omplert de gom a gom el popArb ha estat a l'escenari de Can Torres (hi ha actuat en Ferran Palau) i del Prat Rodó (amb els concerts gratuïts de Leonmanso, The Seihos i Núria Graham). Són dos espais idíl·lics i identitaris d'Arbúcies, amb propostes de proximitat que en aquesta dècada s'han convertit en una marca d'identitat del festival. La nit de dissabte ha estat marcada per la fusió còmplice entre la música de Clem Snide i Senior i el Cor Brutal, passejant-se còmodament per un repertori de versions i temes propis. Després va ser el torn de la nissaga Serrat: CARLA va convidar per a l'ocasió la seva germana Joana per presentar les cançons dels seus dos EP, que aviat es convertiran en disc. Després d'una descoberta, un habitual: The New Raemon es va mostrar còmode i còmplice en el seu nou pas pel que ell considera el millor festival que tenim. La gresca va continuar amb el potent directe de Xarim Aresté, repassant temes propis i algun de Very Pomelo amb la banda al complet. I després de Le Petit Ramon i Waldorf Astoria va ser el torn del ball: The Excitements van aconseguir que el soul omplís Can Cassó i el ball posseís el públic, que va seguir ballant a ritme del darrer a pujar a l'escenari del festival, Diego Armando Dj.
Tots i cadascun dels que enguany han passat per l'escenari han mostrat la seva pena pel comiat i amor amb la cita: des de Ferran Palau anunciant que ell l'any que ve torna perquè el popArb no s'acaba, fins a Senior i el Cor Brutal explicant que el popArb és un estat mental i que per tant seguirà viu, perquè tots plegats hi podrem seguir viatjant des de les nostres ments, passant per The New Raemon versionant els Mishima per homenatjar els organitzadors de la cita (Marc Lloret, director artístic del festival, és membre de la banda). No hi ha hagut cap banda que no hagi mostrat el seu respecte pel popArb: des de l'escenari o assistint al festival tot i no haver-hi d'actuar en aquesta edició, només per sentir-se partícips d'aquest adéu que molts esperen que sigui simplement un a reveure.
Quins són els motius que han fet que l'onzena hagi estat la darrera edició d'un festival que ha aconseguit convertir-se en una referència? Què ha fet que tot i el renom, el públic hagi disminuït? El comunicat de l'organització enviat fa un parell de setmanes era prou clar i sincer. Parlava de les dificultats econòmiques del festival, vinculada a les davallades d'ingressos públics, però també la caiguda en la venda d'entrades. Si bé és ben cert que la crisi econòmica ha fet que el públic hagi hagut de disminuir el seu consum d'esdeveniments culturals, també és cert que en aquestes onze edicions els assistents al festival s'han anat fent grans. El públic ha estat fidel a la cita, però ja té deu anys més que quan hi van començar a assistir. I possiblement el popArb no ha aconseguit que les noves generacions s'hagin enganxat a les seves propostes.
Ferran Palau a Can Torres Foto: Ray MolinariLa d'enguany era una edició amb un cartell molt arriscat, amb experiments i aventures, segurament no aptes per als que volen corejar les cançons més populars dels tres grups de moda; segurament un motiu pel qual el comiat no ha anat lligat al cartell d'entrades exhaurides.
El que mai es podrà negar al popArb és el seu paper com a altaveu i trampolí d'una escena pop emergent i emergida dels Països Catalans. És difícil d'analitzar si va ser primer l'ou o la gallina. Si l'escena va fer néixer el festival o el festival ha servit per retratar l'escena. Sigui com sigui, l'un i l'altre s'han retroalimentat. I és per això que el popArb continuarà en boca de molts, tant de músics com de les persones d'aquest sector professional com dels periodistes. Per tot plegat, ningú pot negar que potser d'aquí a quaranta anys algú voldrà fer renéixer el popArb, tal com ha passat amb el Canet Rock, per tal de tornar a fer reviure el mite del que només han sentit a parlar.
Podeu veure les fotografies de Ray Molinari i Fede Nieto al popArb en aquesta galeria fotogràfica.
Xarim Aresté Foto: Ray Molinari 
.gif)
.gif)
