Les ASM Sessions –Arts Santa Mònica Sessions– van sorgir com una activitat paral·lela a l’exposició Black Is Beltza, un projecte de Fermin Muguruza al voltant d’una novel·la gràfica creada amb l’escriptor Harkaitz Cano i l’il·lustrador Jorge Alderete. Per les sessions amb Chalart58 hi van passar Joan Garriga (La Troba Kung-Fú), Yacine Belahcene, Amparo Sánchez, Ander (Green Valley), Sr. Wilson, Madjid Fahem, La Basu i Aneguria, BocadeBaba, Maysa Daw, Amel Zen, Jonathan Freilich, Paul Thibodeaux, Ashlin Parker, Chrishira Perrier, Tex, Victor Navarrete, Tekkannon i Willy Fuego. EDR n'estrena una, que com el disc té una llarga història al darrere.
Black Is Beltza – ASM Sessions (Kasba Music, 2016) és un disc col·lectiu que porta de subtítol Irun Lion Zion in Dub (Vol. 2), una manera de connectar-lo amb el passat recent de l’influent i referenciat cantant basc Fermin Muruguza. El treball està signat amb el productor barceloní Chalart58 (Gerard Casajús), amb qui es van conèixer el 2003 durant la gira Jai-Alai Katumbi Express! de Manu Chao & Fermin Muguruza. Podria semblar que tot va ser molt improvisat, però la idea feia temps que rondava pel cap a Fermin Muguruza, tal com confirma el sabadellenc Yacine Belahcene, que cosigna amb Madjid Fahem, Joan Garriga i Amel Zen un dels temes inclosos al disc Black Is Beltza, titulat “La connexió algeriana”.
La relació ja venia de lluny: “Parlàvem sovint del món àrab des que el vaig portar a tocar per primer cop a Alger el 2002”. Muguruza havia compartit escenari amb el guitarrista francès de pares algerians Madjid Fahem (Manu Chao), a Joan Garriga (La Troba Kung-Fú) l’admirava com a lletrista de temes com “Oriente miedo”, i amb Amel Zen (Yacine & The Oriental Groove) es van conèixer a L’Auditori de Barcelona i van coincidir al Festival de Còmic d’Alger, Fibda 2015. Allà li va dir que pensava en la seva veu per a una trobada entre músics que tenia pensada, i ella es va mostrar encantada de col·laborar-hi. El projecte va culminar a la sessió que es va fer al juny al Santa Mònica.
“Va ser un enregistrament molt punk, perquè vam assajar durant el dinar i al cap d’una hora ja gravàvem. La lletra va ser improvisada, però reivindica la connexió mediterrània amb les músiques del sud. Cal superar els prejudicis d’un discurs massa emmirallat per les músiques que vénen del nord, quan a la riba sud hi ha un ric teixit immens”, assegura Belahcene. La cançó parla d’un personatge de còmic algerià que reflexiona sobre l’evolució de les ‘primaveres àrabs’ des de fa trenta anys a Egipte, Síria o Líbia.
El disc ha estat cuinat amb les bases de Chalart58, tot i que Casajús incideix en el paper de productor de Muguruza: “Es pot comprovar la tasca de produccció, a més de la seva faceta de cantant o lletrista. Aprofita les improvisacions i demostra una gran capacitat per ordenar tots els elements. Va seleccionar les bases instrumentals, i jo al final només ho he passat per la taula analògica per fer volar les cançons”.
.gif)
.gif)
