El títol disc es diu ‘Picar pedra’. Fer música ja requereix per si picar molta pedra, però creus que si fas rock avui dia encara n’has de picar molta més?
Sí, fer rock és una declaració d'intencions i, avui dia, requereix picar molta pedra. Amb aquest segon disc m'he esforçat perquè el projecte de Juriol tingués un nivell molt més professional i un so molt més cuidat. I durant tot aquest procés he tingut la sensació que estava picant molta pedra.
Aquesta sensació l'has compartit amb algun altre grup o artista de rock?
No, més aviat amb els companys de grup i amb el productor del disc David Rossell, que a també és un mític del rock. Aquesta conversa sempre estava a l'aire a l'hora d'encarar les cançons i produir-les. Vam tenir moltes converses sobre cap on anem, què pretenem, de si en segons quina cançó cal ficar-hi tantes guitarres... Sabíem que estàvem fent una música que costaria molt de col·locar-la en la indústria musical i en el sector.
Sser dona també és un afegit a haver de picar més pedra que altres propostes de rock?
És una pregunta que els periodistes m'han fet molts cops i, des que vaig començar a fer música, sempre he estat en grups en què tots eren nois i mai m'he sentit especial ni diferent, simplement era una més. Crec que en els últims dos tres anys, se li està donant molt més bombo que abans als grups en què hi ha dones i crec que era necessari. Però alhora, tinc la certesa que si Juriol fóssim quatre dones, segurament seria més fàcil de col·locar, però jo no vull entrar en aquest joc.
Què ha canviat en Juriol respecte al primer disc 'T'he trobat'?
L'origen és el mateix: jo componc les cançons i n'escric les lletres. Però aquest cop ho he fet amb més experiència i amb les ganes de portar-ho un pas més enllà quant a professionalització. A més, el primer disc no el vaig escriure amb la banda. Vaig contractar els músics expressament per gravar el disc i, per tant, els vaig conèixer ja enregistrant-lo. En aquest segon, en canvi, hi ha hagut un treball previ de compartir les cançons amb els músics.
Com deies, el disc l'ha produït David Rossell. Com ha estat treballar amb ell?
Ha estat meravellós perquè és un pou de saviesa. Treballar amb ell ha estat fer com una masterclass. M'ho he passat molt bé i he après moltíssim d'ell. Vam tenir una premissa molt important que era que el so fos potent i èpic, però alhora nítid. Com que ell està molt posat en el rock que es fa actualment, vam tenir moltes converses sobre com de senzill però alhora contundent sona molt del rock actual. Per això, vam escoltar molta música actual, com Måneskin, i vam analitzar les diferències entre aquest nou rock i el de tota la vida.
En aquest nou disc s'hi ha incorporat la guitarrista Raquel Pizarro. Què hi ha aportat?
En la producció i la composició del disc no hi va ser. La Raquel es va unir al grup quan volíem començar a preparar un directe i buscàvem una nova guitarra. La vaig conèixer de casualitat, vam anar a fer un cafè, li va encaixar la idea d'entrar a Juriol i vam començar a treballar amb ella. És superjove i és una bèstia de la guitarra, és molt virtuosa.
En aquest disc sembla que heu posat més èmfasi en els 'riffs' i les parts instrumentals. Hi estàs d'acord?
A mi m'encanten les parts instrumentals i, de fet, per a mi són els millors moments en directe són quan ens podem centrar en els instruments i fer riffs tots junts. A mi això m'omple moltíssim i m'ho passo pipa, tot i que vam fer una anàlisi de les cançons perquè s'acotessin a la durada. Però sobretot, on hem treballat més és en les melodies, en trobar un so perquè la meva veu tingués alguna cosa especial i en fer que les melodies fossin més comestibles i accessibles per al públic.
A més de Juriol, també formes part de dos altres projectes, Adelyne i Coco. Com canvia la teva funció i les teves tasques en cada projecte?
A Juriol, jo tiro del carro perquè és el meu projecte personal, i m'acompanyo de la Raquel Pizarro (guitarrista), el Miki Santamaria (baix) i el David González (bateria). En canvi, a Coco i Adelyne, soc bàsicament la guitarrista. Formo part del grup, però no en soc el cap pensant. Amb Adelyne, em van venir a buscar com a guitarrista quan ja tenien fet l'últim disc Reina de cristal (Vankiki, 2024). Al principi, vaig entrar com una guitarrista de directe, però després m'hi he pogut involucrar més. I amb Coco va passar una mica el mateix: és un grup que té pretensions de fer temes propis, però no deixar de ser un grup de versions i hi vaig entrar com a guitarrista.
Teniu algun concert de presentació del disc a la vista?
Estem picant pedra, perquè és dificilíssim. Jo tinc un peu a cada cantó de la indústria (amb Coco i Juriol), veig les dues facetes de la indústria musical i com costa fer concerts amb una proposta com la de Juriol. M'agradaria que fos una mica més fàcil i assequible poder fer un concert de presentació disc.
Juriol Foto: Arxiu RGB Suports
.gif)
