Un valencià al Caire

Rafel Arnal, un dels protagonistes de la propera Fira Mediterrània

| 01/10/2012 a les 07:00h
Arxivat a: Sons de la mediterrània
El cantant Rafel Arnal presentarà el seu primer disc com a solista, Pam a pam (M Factory, 2011), a la propera Fira Mediterrània. D'aquest disc sorprenent, i també de la seves activitats com a cantant i actor a Egipte, en parla Arnal a la següent entrevista. Les preguntes s'han escrit a Barcelona i les respostes al Caire.



Sons: Com vas anar donant forma al projecte de Pam a pam? Feia temps que volies fer aquest tipus de música?

Rafel Arnal: El desembre del 2007 ens vam reunir Enric Murillo i jo per intercanviar-nos composicions i idees. La idea fou iniciar un projecte musical que reunira l’estil de cantar melismàtic, propi de la tradició popular valenciana, amb un nou tipus de cançó melòdica que utilitzara instruments mediterranis fusionats amb arranjaments pop de tendència modal i textures electròniques. Preteníem replegar el públic jove que vol escoltar música més enllà de l'ska o el rock, i aquell no tan jove que ha crescut amb la Nova Cançó i ara es troba recuperant el cant d’estil valencià, oferint un producte de fusió fàcil d’escoltar.
L’experiència de l’Enric en la producció de projectes com el d’Aitana Ferrer o Paco Muñoz, junt als seus germans César i José Àngel, i els meus treballs previs (Funkencurs, Carraixet, Aljub, Krama) així com la influència per l’experimentació sonora o les noves corrents dins la música popular feren tot plegat possible un disc que sona a moltes coses juntes d’una manera arriscada però crec que convincent.
Jo mai m’hagués plantejat sonar així en el meu primer disc, ara que l’escolte publicat. Supose que Enric o José Àngel o César tampoc tenien en ment realitzar un disc com Pam a pam, però el fet d’haver treballat i entendre’ns en grup ha jugat a unificar criteris i ha donat com a resultat una barreja d’intencions sonores prou complexa i interessant com per a què ara mateix tots quatre pensem que hem aconseguit un disc si més no original.

Sons: Quin paper hi han jugat els germans Murillo?
R.A: Els germans Murillo han parit amb mi aquesta proposta. Jo done la cara, sóc a les fotos i als videoclips, però aquest és un resultat a vuit mans. Primerament pel treball de compondre i seleccionar cançons dut a terme entre Enric i jo, després per la incorporació de César i José Àngel oferint més cançons a triar i finalment perquè tots tres s’han encarregat de dissenyar els arranjaments i el so d’aquest disc mentre jo feia altres coses. La producció musical és per tant 100% Murillo, i a més a més hem publicat al seu segell MFactorymusic.
Una volta triades les cançons, mentre ells mesclaven i masteritzaven jo engegava la proposta visual, de management i executiva en general. Ha estat per tant un treball en equip molt assambleari, ens consultàvem constantment tot allò que pot envoltar a la creació d’un disc perquè tots sapiguèrem on estàvem en cada moment del procés, i la presa de decisions ha estat sempre consensuada. Hem creat un tàndem, d’això era del què es tractava.

Sons: Com ha anat l’experiència de fer un videoclip a El Caire?
R. A: El rodatge al Caire de la cançó "Diumenge” fou una experiencia inesperada i sorprenent. Resulta apassionant fer música a València, en català, i que de sobte t’escolten a Egipte i els hi agrades. Però no sols això, a més a més que contacten amb tu per oferir-te la realització del videoclip musical d’una cançó del teu disc perquè el veuen un producte, diguem-ho així, 'comercial', o els hi sembla interessant de produïr. És si més no impactant, sobre tot perquè no m’ha passat rés semblant abans en tota la meua carrera, o ni tan sols puc dir que m’haja passat ací a València, Mallorca,  Barcelona, o fins i tot Madrid.
Una volta et fiques a treballar, siga al Caire o a Cincinatti, els maldecaps i les hores de més no te les treu ningú. L’equip que va realitzar el videoclip era molt professional, i la idea original del director, Ahmad A. Nour, que en principi semblava quasi impossible de realizar per la seua complexitat tècnica (un sol plà seqüència amb moviment continu) fou assolit amb no poques dificultats. N’èrem unes trenta persones, a l’equip, i vam necessitar dos dies de rodatge a una casa just als afores del Caire.



Sons: Com és la presentació en directe? Quins músics t’acompanyen?
R. A: Normalment requereix de cinc músics, a banda del cantant, i excepcionalment hem inclós un cor de quatre dones en alguns directes. En aquest tipus de formació, els músics què m’acompanyen són Enric Murillo als teclats, César Murillo a la guitarra eléctrica, David Gadea a la percussió, Spyros Kaniaris a les cordes i la guitarra espanyola i Andrés Belmonte a les flautes. El cor que m’ha acompanyat en aquestes ocasions està format per les quatre germanes del mític grup Carraixet (Vanessa, Mari, Miri i Eva Giner) amb qui tinc el plaer de col·laborar encara en els seus directes i projectes musicals. Per a la presentació a Manresa hi serem tan sols tres, Enric Murillo als teclats i les programacions electròniques, César Murillo a la guitarra eléctrica i jo mateix al cant, donades les limitacions pressupostàries d’aquest concert.
Els meus directes solen tenir convidats, com ara la cantant d’Alger Soraya Kinane o el percussionista del Senegal Daouda Fall Diagne. També tenim una proposta audiovisual en concerts on anem tota la banda, com ve es pot veure al meu canal youtube.

Sons: Què estàs fent ara mateix al Caire?
R. A: Actualment em trobe realitzant un Máster de Musicologia a la Universitat Ain Shems gràcies a un programa de ajudes europeu de la Politècnica de València amb Egipte. I en un parell de mesos començaré el rodatge del primer llargmetratge del director egipci Ahmad A. Nour, en el que participaré com a actor (faig el paper de Xavier, un valencià que viu al Caire i treballa cantant a diversos cafés de la ciutat). Faré un duet musical amb una cantant egípcia i açò formarà part de la trama del film. Ja hem començat a assajar les posibles cançons i promet ser sorprenent!

Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais