Ibèria ressuscitada

El grup Iberia i l'equip que va participar a la gravació de Flamenco Challenge, el 1989 Foto: Arxiu Bocaccio Edicions Musicals

Iberia va ser ben bé allò que es coneix com un supergrup, perquè l'integraven la veu de Ginesa Ortega, el guitarrista Juan Manuel Cañizares, el teclista Joan Albert Amargós, el bateria Salvador Niebla i el baixista Sergi Riera. L'any 1989 van gravar als estudis Sintonia de Madrid el disc Flamenco Challenge, un àlbum ambiciós i innovador en més d'un aspecte, perquè s'hi acostaven flamenc i jazz-rock abocant-hi talent i recursos. Va ser la primera gravació digital a l'Estat espanyol i es va fer amb 48 pistes, però no es va arribar a publicar. Fins ara, que Bocaccio l'ha editat en un digipack acompanyat d'un llibret signat pel crític eminent José Manuel Gamboa.

Aquest projecte-rescat tan especial suposa a més el comiat de l'editor i productor discogràfic Alain Milhaud al capdavant de Bocaccio Edicions Musicals. Segons Milhaud, Flamenco Challenge representa "un flamenc noble que esdevindrà flamenc culte; d'aquí a deu anys es parlarà d'Iberia i es parlarà del disc". A la presentació de l'àlbum, el 12 de novembre passat a la seu de la SGAE a Barcelona, hi van participar els cinc integrants d'Iberia. També José Manuel Gamboa, per a qui aquest "és un flamenc concebut com d'avantguarda, una trobada absoluta entre músics per cerar una obra diferent". En total el disc l'integren onze peces, totes signades pels integrants d'Iberia, on els ambients simfònics i les textures sintetitzades es troben amb el cant temperamental de Ginesa i amb lectures particulars i desacomplexades de pals flamencs com la buleria ("Gitana extraña"), la rumba ("Qué locura el sur"), la soleà per buleries ("Espera la luna") i les sevillanes ("Sevilla está de fiesta"). 

A la presentació, el guitarrista Juan Manuel Cañizares va recordar que el disc "va ser un treball de grup, amb un so que no pretenia res però que va anar sorgint i es va convertir en un diàleg personal". Per la seva banda, Joan Albert Amargós creu que "la figura de Cañizares va ser bàsica per la música i la de Ginesa Ortega per les lletres. Va ser una gravació que vam fer vivint el moment i amb elements externs al flamenc, com els sintetitzadors de fa 25 anys".

Els integrants del grup Iberia i Alain Milhaud, el 2015 Foto: Marta Pich