440

Pau Casals a la Nova York de fa 100 anys

El número 36 de '440Clàssica&Jazz' ofereix un extens reportatge sobre la relació del músic amb la ciutat nord-americana

El 1917 van coincidir a Nova York un gran nombre d'il·lustres músics europeus, refugiasts de la Primera Guerra Mundial

La revista s'il·lustra amb les fotografies inèdites del músic fetes per l'agència nord-americana Bain

Pau Casals a la portada de 440Clàssica&Jazz

| 16/04/2017 a les 07:00h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz, Nova York, Pau Casals, 440Clàssica@Jazz
Imatge il·lustrativa
El número 36 de la revista 440Clàssica&Jazz, corresponent als mesos d'abril i maig, presenta una portada especial: ni més ni menys que Pau Casals retratat en una porteria de Nova York just fa 100 anys per un fotògraf de l'agència Bain, que també va captar-lo tocant el violoncel i el piano, fumant, al costat de la seva esposa d'aquella època, la soprano nord-americana Susan Metcalfe, i altres estrelles europees refugiades a la ciutat en plena Primera Guerra Mundial, com el pianista Harold Bauer, el violinista Fritz Kreisler o el director Walter Damrosch.

Totes aquestes fotografies, fins ara inèdites i actualment custodiades a l'arxiu de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units, il·lustren un extens reportatge on el director de la Foundation for Iberian Music de la Universitat de Nova York, Antoni Pizà, evoca aquells anys tumultuosos de fecunda vida cultural a Nova York; una societat que acollia il·lustres refugiats europeus i alhora es llançava a explorar les noves possibilitats d'enregistrament musical i l'incipient cultura de masses crescuda amb el cinema, la ràdiodifusió, etc. Enmig de tot aquest firmament d'estrelles, el vendrellenc Pau Casals era amb tota seguretat una de les més brillants, influents i actives. A Nova York va ser on el violoncel·lista va fer les seves primeres gravacions discogràfiques i on va proclamar la seva primera gran 'protesta artística', en negar-se a tornar a tocar a Rússia pel seu desacord amb els mètodes de la revolució soviètica.  

El reportatge especial es completa amb una segona part on, amb la col·laboració de la directora del Museu Pau Casals de Sant Salvador, Núria Ballester, es reflexiona sobre la vida, la personalitat i l'obra de Pau Casals a la llum de la seva relació amb Nova York, ciutat que acollia la seu de les Nacions Unides, l'escenari des del qual el músic va acabar consagrant-se com a símbol i figura universal vinulada als missatges pacifistes.
 

Pau Casals. Foto: Arxiu del Congrés dels EUA


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Revetlla de Sant Joan
Revetlla de Sant Joan | Àlex Carmona
01/01/1970
Repassem les revetlles més musicals del país: de Barcelona a Valls, passant per Rubí, l'Estartit o Olesa de Montserrat
Pupil·les
Pupil·les | Àngela Martínez
01/01/1970
Del Feslloch i l'Aplec dels Ports, al FIB i l'Arenal Sound | Repassem una desena de propostes valencianes que se celebraran aquest estiu
Franz Ferdinand
Franz Ferdinand | Arxiu del grup
01/01/1970
Repassem els artistes de la cinquena edició del festival del Garraf | St. Vincent, Fanz Ferdinand i They Might Be Giants, caps de cartell internacionals | Albert Pla, Núria Graham i El Petit de Cal Eril, entre els grups catalans
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó | Arxiu EDR
01/01/1970
El raper mallorquí estrena una versió de la cançó italiana per reivindicar la llibertat d'expressió | L'enregistra des de l'exili a Bèlgica amb la companyia de cinc músics
Siderland
Siderland | Juan Manuel Giraldo Beltrán
01/01/1970
El trio barceloní presenta el seu primer senzill