Concerts

Sense Sal, la veu més electrònica

Els vallesans presentaran el seu darrer disc, 'Només tenim la veu', el 30 de juny al Born de Cançons

| 26/06/2017 a les 07:00h
Especial: Concerts
Arxivat a: Enderrock, directe, cicle, concerts, Born de Cançons, Només tenim la veu, Sense Sal
Sense Sal
Sense Sal | Álvaro Sanz
Destil·lant optimisme lliure d’additius –ni salats, ni dolços–, la mulitudinària banda egarenca Sense Sal salpebra amb fusió tribal el seu quart disc, Només tenim la veu (Música Global, 2017), que presentarà a Barcelona el 30 de juny en el marc del Born de Cançons. Si als seus últims senzills, “Crida amb mi” i “Brilla salvatge", ja picaven l’ullet a l’electrònica, ara s’hi llancen de ple.



 
Com heu obert el nou rumb cap a l’electrònica després d’una trajectòria arrelada al pop-folk ombrívol? 
Pep Tormos (trompeta):
 No ens agrada posar-nos etiquetes perquè bevem de moltes influències. Tot i això, la veritat és que hem incorporat l’electrònica sense complexos. 
Alícia Rey (veu i guitarra): També és cert que alguns temes poden recordar encara les arrels d’on venim perquè, al cap i a la fi, ha estat un procés de creixement. En aquest disc hem aglutinat uns estils més tribals i folk, però fusionats amb la música electrònica.
 
El senzill Crida amb mi (Temps Record, 2016) va marcar les línies mestres del canvi i va ser un primer contacte amb el productor Arnau Vallvé (Manel)?
P.T: Com que només feia un any que havíem tret l’anterior disc, Algun lloc al món (Temps Record, 2015), no tocava encara treure’n un altre. Vam tenir temps de gravar dues cançons i amb la producció de l’Arnau Vallvé ens vam entendre a la perfecció, en vam sortir molt contents.
A.R: Les cançons “Crida amb mi” i “Brilla salvatge” ens van servir per experimentar amb els nous sons i seguir l’evolució dels nostres referents cap a la música de ball. El nou disc ha servit per continuar ampliant aquest imaginari, perquè ho hem portat tot a l’extrem. L’Arnau ens va parar una mica els peus, però va ser molt divertit, ho repetiríem mil i una vegades.
 
Fa la sensació que el disc va alliberant-se dels maldecaps i tendeix a tenir més sincronia amb l’accessibilitat de la música. Al tema “Fàcil” sembla que tot ja estigui solucionat.
A.R: Sí, la cançó és lleugera però també inclou frases que remarquen les nostres obsessions. Cantem ‘la sort és per als covards’, a partir de la idea que sempre pot semblar més fàcil justificar que les coses passen per atzar.
P.T: És una manera de reivindicar que la terra és per a qui la treballa.



Un equilibri entre el seny i la rauxa
Sense Sal són equilibrats fins i tot en els estudis musicals dels seus membres. No s’identifiquen ni com a grup de Conservatori ni com a autodidactes, perquè són meitat i meitat: quatre membres d’escola de música i quatre de tutorials a Youtube i una mica d’imaginació. Com diu la vocalista i guitarrista Alícia Rey: “Som com la part dreta i esquerra del cervell, alguns molt impulsius i passionals, i altres més freds i de posar seny”. En la varietat hi ha el gust, i al final l’equilibri s’acaba imposant per sobre dels orígens de cadascú, com destaca el trompetista Pep Tormos: “Tots tenim gustos molt diferents, però quan parlem del grup i ens posem a compondre parlem el mateix llenguatge i ens posem d’acord”.

Recta final a la programació del Born de Cançons
El cicle del Born Centre Cultural, que combina música en viu i vins catalans, aviat tancarà una tercera edició que s'ha dedicat a grups formats per dones. Sense Sal hi posaran el punt final definitiu amb un concert el proper divendres 30 de juliol amb la presentació oficial a Barcelona del seu quart disc, Només tenim la veu (Música Global), amanit amb una fusió de pop i electrònica. Encara queden algunes entrades per al concert.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Myriam Swanson
Myriam Swanson | Michael Novak
01/01/1970
Les Nits de Jazz de Platja d'Aro oferiran un total de 10 concerts gratuïts a la Platja Gran
Mara Aranda al Palau del Marquès de Dosaigües
Mara Aranda al Palau del Marquès de Dosaigües | Arxiu Mara Aranda
01/01/1970
'Diàspora' és una sèrie de cinc discos dedicats als cants sefardites
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
'Poemitza't' és el títol del darrer disc del músic de Cocentaina
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó
Valtonyc en l'enregistrament de la cançó | Arxiu EDR
01/01/1970
El raper mallorquí estrena una versió de la cançó italiana per reivindicar la llibertat d'expressió | L'enregistra des de l'exili a Bèlgica amb la companyia de cinc músics
Siderland
Siderland | Juan Manuel Giraldo Beltrán
01/01/1970
El trio barceloní presenta el seu primer senzill