La MC d’Almussafes –membre del col·lectiu El Delito– ha presentat el seu primer disc en solitari amb un ideari raper, feminista i d’arrel, Al-tesa (autoeditat, 2017).

T’agrada la rumba i també escoltes Maria del Mar Bonet... Què t’inspira d’aquests referents?
Tesa (veu): La rumba m’encisa, té molt a veure amb el meu caràcter, sóc molt animosa. M’agrada fer rap animadet, perquè als concerts i també amb les cançons fa falta marxa... De fet, amb l’únic famós amb qui m’he fet una foto és Peret! Per la seva banda, Bonet és un referent que em ve de família. Jo no seria capaç de cantar en directe un tema com “Què volen aquesta gent?”, ploraria...

“Rebesnéts del Tio Canya” és un homenatge molt original a la tradició valenciana.
M’he criat amb Som de la Pelitrúmpeli (Ànec, 1980) d’Al Tall, un àlbum infantil orientat als xiquets. “Tio Canya” és una cançó que sempre m’havia agradat, l’ensenyava a les meves amigues de xicoteta. A més, he pogut conèixer l’autor de la cançó original, Vicent Torrent, i ell em va demanar la lletra de la meva perquè no l’entenia tota, i li va encantar. Em va dir que ara la música tradicional és massa refinada, domimada per la poesia... Pensa que la música d’arrel sempre s’havia distingit per ‘pegar canya’ i que caldria mantenir-ho així. Em fa gràcia que el rap i la música tradicional coincideixin en aquest punt, de dir les coses clares.



Què representa per a Tesa la música d’arrel?
Les arrels són molt importants, parlen d’un poble i d’una lluita que no hem d’oblidar. La música amb què m’he criat és la d’un moment de canvi i d’esperança basada en l’educació i en l’amor. I així ho he viscut jo a les trobades d’Escola Valenciana, als 9 d’octubre, 25 d’abril, etc.

El feminisme és una altra lluita musical implícita a les teves lletres.
No voldria que les cançons siguen manifestos però tampoc m’agradaria oblidar-me de la lluita. Hi ha dues cançons del disc dedicades completament al feminisme: “Dones”, sobre la relació social, i la que cante amb Pupil·les, “L’escenari és nostre”. El títol ja és prou obvi, una reivindicació que som ací i no marxarem.

Què t’atrau de la cultura àrab? 
El títol Al-tesa, a part de referir-se a un rang superior, que ve de l’ego rapero, té el prefix ‘al’ de la cultura àrab. Al País Valencià hi ha una cultura heretada dels àrabs, que en els noms dels pobles es veu molt clar, com ara Al-Mussafes.