backstage

El temple de la música que va sorgir de la boira

​25 anys de programació estable de jazz i rock han convertit la Jazz Cava de Vic en un local emblemàtic

Al voltant de la sala hi han crescut imprescindibles com La iaia, Núria Graham o Germà Aire

Un trident variat de festivals de tardor

| 21/10/2018 a les 10:00h
Especial: Backstage
Arxivat a: Enderrock, Jazz Cava, backstage, Jordi Casadesús, Vic
Jordi Casadesús a la Jazz Cava
Jordi Casadesús a la Jazz Cava | Juan Miguel Morales
Jordi Casadesús (La iaia, Núria Graham) va començar fent de taquiller a la Jazz Cava de Vic, i avui és president de la junta de l’entitat. Podria ser la clàssica història d’ascensió social si no fos perquè el caràcter de la Jazz Cava és diametralment oposat a aquesta idea. L’Associació 1993, amb la voluntat de programar-hi concerts de jazz, ha anat evolucionant, relata Casadesús, amb el públic i amb la mateixa ciutat fins a esdevenir una sala de concerts amb un cartell estable i absolutament variat: "Un dia s’hi pot veure jazz d’avantguarda, l’altre punk i el següent rock".

La Cava, com l’anomenen, ha fet d’aglutinador entre els músics de Vic, que hi han estat inevitablement vinculats, amb l’Escola Municipal de Música com a trampolí d’arribada i un equip de gestió que amb els anys s’ha anat rejovenint. El mateix Jordi Casadesús, el seu company a La iaia Ernest Crusats, Germà Aire, Núria Graham, Furguson, ‘Gudi’ de Karda Fàstik, Joana Serrat i Quimi Portet, entre altres, han format part en algun moment de l’entorn d’aquest projecte sense ànim de lucre, que va començar muntant festes universitàries per atraure públic i ha acabat sent una xinxeta obligatòria al mapa de les gires dels músics catalans, i una pista de proves impagable per a alguns noms ja imprescindibles; una mena de temple de la música autogestionat enmig de la boira.

Pel seu escenari també hi han passat noms internacionals com The Wave Pictures, que van tocar just a l’hora del cafè, aprofitant una parada per dinar enmig de la gira, Bishop Allen o Peter Broderick. Des de la Jazz Cava també organitzen el Festival Foramuralla i el cicle Arts de Pas, a més d’acollir el JazzVic. "Tenim un local petit, amb limitacions, però lluitem per fer una programació regular i digna en una ciutat com Vic i l’única manera és que tothom que hi està implicat hi posi els collons... o el que tingui", ironitza Casadesús.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais