Entrevista

La Raíz: «És totalment real que parem i que no hi ha cap estratègia, és un adeu sincer»

Pablo Sánchez, líder de la formació valenciana, ens parla de l'adeu de la banda

La Raíz crema les seves naus al Sant Jordi Club

| 03/11/2018 a les 12:00h
Especial: Entrevistes
Arxivat a: Enderrock, entrevista, Nos Volveremos a Ver, La Raíz
La Raíz al fi de gira al Palacio de Vistalegre de Madrid
La Raíz al fi de gira al Palacio de Vistalegre de Madrid | Irene Bernad
Amb l'orgull de no haver entrat en la indústria musical més ferotge i la satisfacció de la feina ben feta, el grup s'acomiada dels escenaris. La Raíz ha actuat en un gran nombre de municipis dels Països Catalans per dir adeu als seus seguidors i ara només li queda el concert final a València, que els mateixos membres del grup esperen amb nervis i il·lusió. Parlem amb Pablo Sánchez, compositor i cantant de la formació, sobre la fi d'aquests tretze anys de música combativa.

Ja us heu acomiadat de Barcelona i ho esteu fent de Madrid. Com us sentiu?
Ens sentim contents del que hem fet, orgullosos. Crec que la sensació de tristesa per l'aturada es compensa molt amb l'altra sensació, tan positiva, que ens han donat tots aquests comiats i tots aquests concerts. Realment ha estat brutal, ens ha endolcit el comiat.

També us queda dir adeu a València. 
Sí, és un concert que hem preparat a consciència, ens posarem nerviosos. Ens causa molta excitació, però també ens fa una mica de por, sobretot per enfrontar-nos a l'última posada a escena. L'encarem amb nervis però amb ganes, perquè hi ha hagut molta venda d'entrades i molta expectació, i perquè farem un recorregut per tots els àlbums. Serà molt especial. 

El fet de tocar per última vegada al País Valencià té un significat molt especial...
És el més normal, el que fan tots els grups. El dia que neixes vols presentar-te davant dels teus i el dia que t'acomiades, també ho vols fer davant dels teus. Nosaltres volíem que vingués tota la nostra gent, la nostra família, i el lloc era València. 

Ara que podeu mirar enrere, quin balanç feu d'aquests últims anys?
Veiem una progressió, el fruit de moltíssims anys sembrant. Els últims anys no han estat més que els primers; hem treballat igual d'units i d'humils, amb la mateixa autogestió. L'únic que ha canviat és el nombre de seguidors, que ha crescut. Això ens ha permès viatjar a llocs on abans no podíem anar, com l'Amèrica Llatina o alguns països d'Europa, o omplir sales i esdeveniments que no ens havíem imaginat mai que podríem omplir. Recordem els últims anys com els primers, amb la mateixa il·lusió. 



Com heu sentit el públic d'aquesta última gira?
Suposo que s'han acostat una mica més. Hi ha hagut gent que potser abans dubtava de venir als concerts perquè sabien que ens veurien l'any següent, i que ara sí que han vingut perquè hi ha hagut una crida per acomiadar-se de La Raíz. Hi ha gent que ha repetit sis o set concerts, jo mateix els he vist. 

Amb quina imatge voleu que us recordin?
Nosaltres som el grup que va aconseguir la fita de qualsevol grup sense ficar-se en la indústria musical tal com la coneixem, la més mediàtica. Ho hem fet treballant des de la base, de manera honesta, hem treballat bé en els festivals. Crec que això la gent ho ha notat, ens agrada que ens recordin per això i també perquè mesclem l'amistat amb la feina. 

De sobte passareu d'estar junts tot el dia a veure-us poc...
Vam començar el grup fa tretze anys, érem molt joves i veníem de llocs molt dispars. Ara cadascú té la seva vida, la seva família i els seus projectes vitals. No és el mateix que quan érem més joves i anàvem a festivals junts, hem crescut i realment ho enfrontem amb naturalitat. En quedarà el record i quan ens ajuntem, serà meravellós. Si ens portem així de bé, algun dia pot ser que a algú se li encengui la bombeta i digui "Què, ho intentem?". 

Per tant, és l'adeu definitiu?
Com a grup, és totalment real que parem, que no hi ha cap estratègia, és un adeu sincer. No és una aturada per tornar d'aquí un o dos anys, és una parada que es necessitava perquè un grup autogestionat comporta un desgast brutal. Ho necessitem. 



El desgast ve de l'autogestió com a mètode de treball?
Portar-ho tot tu implica treballar en àmbits que normalment gestionen les agències. Nosaltres ho hem fet sols, al documental que estrenarem d'aquí a poc es veurà reflectit tot això, la part que no es veu de La Raíz: des de llogar furgonetes fins a fer fulls de ruta, programar una gira o fer els cartells...Tot ho hem fet nosaltres, ens hi hem deixat la vida. 

Sentirem a parlar dels músics de La Raíz per separat?
Som onze amants de la música i cadascú pot desenvolupar els seus projectes, jo crec que sortiran iniciatives musicals de membres de La Raíz per separat, això segur.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais