El cicle del Sona9 2018 va arribar al final ahir a la nit. Sandra Bautista es va imposar com a guanyadora de la divuitena edició del concurs de maquetes, superant als altres dos finalistes: L'Home Invent i Menut. La cantautora de Martorelles ens respon a unes preguntes arran de la flamant victòria que va viure a la sala Luz de Gas.

Guanyar el Sona9 ha estat un gran viatge?
Sandra Bautista: Ha estat un llarg camí que ha anat guanyant en intensitat i emoció a mesura que avançava. Ara per ara m'he de replantejar el futur seriosament, reunir-me amb els músics i establir un pla conjunt. Tenim moltes ganes de gravar nou disc, de fet, ja gairebé tinc totes les cançons compostes. Ens sentim molt afortunats d’arribar fins aquí, és tot el que mai hauria pogut somiar.

Com valores l’experiència d'haver-t'hi presentat?
S.B: Al principi no em vaig presentar amb gaires pretensions sinó més aviat pensant que, simplement, ho havia de provar. Ara miro enrere i veig que tot ha estat pur aprenentatge i hem gaudit en tot moment, assaborint cada pas.

En quines proves del Sona9 us heu sentit més còmodes?
S.B: La part de la qual vam gaudir més va ser la gravació a la Bucbonera, amb un ambient de treball tranquil on vam sumar esforços i idees per crear quelcom bonic. A més, en Tomàs Robisco i el Jordi Bastida ens van fer sentir lliures per proposar i opinar en conjunt. Ho sobreposo a les proves que impliquen directes perquè són més estressants.

Podríem dir que els productors del Sona9 han estat de vital importància per a vosaltres?
S.B: Per mi sí, he sentit una estranya sensació d'amor filial cap a ells perquè van cuidar la nostra cançó amb molt d'amor, com si per un moment no fos un concurs sinó de la gravació d'un disc sencer. Són persones que se'ls veu la honestedat i la bondat, no cal parlar de la seva gran professionalitat.

El Sona9 ha obert una nova etapa en la vostra carrera musical?
Definitivament, malgrat la joventut del projecte, crec que ja dúiem una feina prèvia força bona i treballant moltíssim per anar-nos professionalitzant. Penso que el Sona9 ens ha donat l'altaveu que ens feia falta per arribar allà on és difícil arribar sols.