cançó per cançó

El primer disc de L'Últim Indi, cançó per cançó

Eduard Costa ens descriu els catorze temes del seu disc homònim, que avui veu la llum

| 15/03/2019 a les 11:57h
Arxivat a: Enderrock, Eduard Costa, cançó per cançó, L'Últim Indi, actualitat
L'Últim Indi
L'Últim Indi | Arxiu artista
Per a Eduard Costa, exmembre d'Els Amics de les Arts rebatejat amb el nom de L'Últim Indi en el seu nou projecte musical, és arriscat explicar els temes del seu primer disc en solitari, L'últim indi (Clipper's sounds, 2019), que just avui treu el cap. Afirma que cadascú hi ha de veure el que vulgui, perquè "quan fas una cançó, la deixes allà i cadascú crea alguna cosa en el seu imaginari". Tot i això, el músic banyolí comparteix d'on surt i què li susciten els catorze temes de l'àlbum, cançó per cançó.



01. "La sorra del desert"
És la cançó que obre el disc. Parla dels moments en què caus i et tornes a alçar, quan veus que tot té un sentit, fins i tot els moments de caiguda perquè després venen els d'aixecar-te. Hi ha una frase que diu 'sabem que sempre tornarà el vent' i que expressa aquell punt de confiar, de saber que en algun moment, com a gra de sorra, t'alçaràs i continuaràs. 


02. "La pluja fina"
Parla de la sensació quan comença a caure la primera pluja i ets dins un bosc, és molt purificant. Tota l'experiència de la cançó és descriure aquest moment i sentir aquest girar, poder connectar amb el silenci que tots portem a dins. 


03. "Les paraules"
És una declaració d'intencions d'aquest ofici que faig, un petit poema fet cançó, que diu que canto les paraules del cor i acaba la cançó amb les paraules de tots. Només tinc això per donar, el que canto. 

04. "Les llavors"
Tots els actes de la vida són petites llavors, i per petites que siguin tenen una importància. La cançó afirma que aquí hi ha lloc per a tots, que tots som llavors que anem caient en aquesta vida i que la terra acull. És una mena de gratitud cap a la terra que acull la vida sobre seu, és un tema amb molta força i amb un punt molt tribal. 

05. "La muntanya blanca"
Parla del camí que tots fem: naixem, creixem i ens fem grans, i a dalt de tot de la muntanya blanca hi trobem la saviesa d'haver viscut tota aquesta experiència vital. És una cançó potent perquè hi ha una coral de gòspel que hi canta per acompanyar a pujar. Tots pugem aquesta muntanya, tots fem aquest camí. 

06. "L'arbre blanc"
Aquest tema em connecta amb una part maternal perquè és com un arbre que acull tots els animals del bosc, s'hi està bé i és un lloc on es respira amor. És com un bosc de fades i follets, i al mig hi ha un gran arbre lluminós per on tots els animals passen en algun moment de la vida i senten l'escalf.

07. "L'espigó"
És on va néixer la cançó, veient el mar des de la punta de l'espigó de Sant Pol de Mar. Parla d'aquell moment en què mires el mar i tot s'atura, els pensaments se'ls ha emportat el vent, les onades. De fet, hi ha un so que cantem que crea aquesta sensació de les onades i també hi ha un violoncel molt bonic que acompanya aquesta calma que transmet la cançó. 
 

L'Últim Indi Foto: Xavier Mercadé


08. "El corn"
Aquest tema va néixer un dia a Sant Pol de Mar, en una festa de pescadors de l'associació A Tot Drap, quan estàvem amb barques de vela llatina. Va ser bonic perquè des d'una barca es parlava amb l'altra a través d'un corn, que també fan sonar quan un company pescador mor. De cop, el corn va portar a aquest text de comiat d'algú. 

09. "L'home peix"
Pot parlar de diverses coses, però a mi em porta al fet d'acomiadar-me d'una manera conscient. Cadascú pot interpretar el que vulgui: algú entra dins el mar, algú entra en un moment de pau, algú s'acomiada perquè se li acaba la vida... És un adeu amb gratitud, acomiadant-se de tot i no deixant res per tancar. 

10. "El foc"
Va d'un acte tan ancestral com estar, veure i viure el foc. Va néixer mirant el foc i escrivint unes paraules que sortien després de fer un gran foc en col·lectiu. 

11. "Els tambors"
És un tema amb molta força, vol comunicar que som molts els que estem picant, que la col·lectivitat té molta potència. Si fas les coses des del cor, trobaràs més gent que fa les coses amb el cor i tothom picarà a la vegada. Va néixer en el projecte educatiu dels meus nens i els primers de cantar-la van ser també canalla, per això en el disc ells canten la tornada. 
 

Eduard Costa com a L'Últim Indi Foto: Arxiu


12. "Les llobes"
Les llobes són la part femenina que tots portem a dins. És un homenatge a aquesta part creativa, salvatge, que és lliure. És bonic l'imaginari que es crea, perquè veus la manada de llobes que parlen amb una lloba i li recorden la força que té a dins, la guspira dels ulls que se li encén.

13. "Marxa ben lliure"
És un tema de comiat, d'algú que té una pèrdua potent. Primer hi ha una lluita amb el que la vida ha escollit, però al final és bonic perquè hi ha una comprensió del que tocava. Acaba dient "Marxa, marxa ben lliure, segueix el teu camí". 

14. "L'últim indi"
És la cançó que dona nom al grup i al disc, el primer text que vaig escriure i que va donar lloc a tot plegat. Parla de la voluntat de comunicar, el personatge està fent senyals de fum i es pregunta si encara queda algú que pugui veure'ls, però no deixa de posar llenya al foc. La voluntat de comunicar és el que fa L'Últim Indi, comunicar cançons i que aquests senyals de fum arribin a qui hagin d'arribar.
 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.