CRÒNICA

El «Festa Major» reviu amb èxit a Torroella

El Teatre Auditori Espai Ter s’omple de gom a gom per a l’estrena de l’espectacle 'Festa Major XXI'

Una vintena de músics recreen el repertori d’un dels discos més emblemàtics de La Trinca

| 01/07/2019 a les 11:03h
Especial: Actualitat
Arxivat a: Enderrock, Festa Major, Espai Ter, Quim Vila, Joan Díaz, Senyor Oca, Ju, Edna Sey, Guillem Roma, crònica, Cesk Freixas, Mareta Bufona, Torroella de Montgrí, La Trinca
Guillem Roma, Marc Bala (Mareta Bufona), Ju i Edna Sey
Guillem Roma, Marc Bala (Mareta Bufona), Ju i Edna Sey | Xènia Gasull
Ahir diumenge 30 de juny va tenir lloc al Teatre Auditori Espai Ter de Torroella de Montgrí l’estrena de l’espectacle Festa Major XXI, un homenatge als 50 anys de La Trinca centrat en l’actualització del seu disc temàtic Festa Major (Edigsa, 1970). L’àlbum, format per 13 cançons, va ser executat íntegrament per una formació dirigida pel pianista i compositor Joan Díaz, autor també dels arranjaments, formada per Nico Mellon (baix), Enric Peinado (guitarra), Quim Castelló (bateria), Klaus Soink (trompeta), Maria Cruz (saxo), Paula Vegas (teclats), Marc Vila (percussió) i Manu Sabaté (gralla, tenora i clarinet). L’espectacle havia generat una alta expectativa entre els seguidors del grup de Canet de Mar, i l’Espai Ter va esgotar totes les localitats.

El concert va començar amb una versió instrumental de "Ningú no comprèn ningú", dedicada als presos polítics i exiliats, interpretada a duet per Joan Díaz i Manu Sabaté a la tenora. De seguida, però, va arrencar l’artilleria amb una altra d'instrumental, en aquest cas la reconegudíssima "Festa Major".

Va ser el moment de la primera intervenció de cantautor moianès Quim Vila, que va actuar com a mestre de cerimònies del concert, presentant amb el seu peculiar sentit de l’humor –hereu directe del dels 'trincos'– cadascuna de les cançons. Per a la seva primera introducció, Vila va cantar una mena de medley amb estrofes de les cançons més populars de La Trinca.

I per començar, artilleria pesada. Senyor Oca (representats pels MCs Sergi Sala i Roger Pons) van rapejar les rimes i ritmes creats per Valtònyc en el seu particular “Pregó” que donava per iniciada la Festa Major. A continuació, dos representants de la banda vilanovina Mareta Bufona (Llorenç Orriols i Marc Bala) van cantar i coreografiar “La passada”, ja amb tota la banda en acció. Tot seguit va arribar el torn dels ritmes caribenys a càrrec d’Edna Sey amb un curiosíssim “L’ofici” intercalat amb acords d’orgue eclesiàstic. Sey, amb unes qualitats vocals aclaparadores, va donar pas a la declamació d’”El sermó” per part de Quim Vila, una rítmica impossible coronada amb un enèrgic 'Amén!'.

Per ballar “Les sardanes” amb un atrevit compàs 7/8, Guillem Roma va acompanyar-se del tenorista local Jordi Molina, brodant a l’aire els arranjaments de Joan Díaz. Va tornar a l’escenari Edna Sey per convidar-nos a “El concert” de Festa Major, i a continuació, la també vigatana Ju, molt elegant, va liderar “La processó”, reconvertida en una balada de mig temps. “Els gegants”, la cançó que repesca la melodia i part de la lletra de la tonada popular “El Gegant del Pi”, va ser cantada per un Cesk Freixas força allunyat del seu registre habitual de cantautor. Precedit per un solo de bateria a mode de còctel de coets i petards, va arribar el “Castell de focs” liderat per un Guillem Roma totalment submergit en el seu paper de crooner de festa major, i de seguida va seguir amb “L’envelat”, que el músic de Manlleu va aconseguir fer cantar a tot el públic.

Va tornar Cesk Freixas a l’escenari per versionar “Ball de rams”, tot iniciant la recta final de l'espectacle. “Festa Major” va ser, ara sí, cantada de manera col·lectiva, i unes sirenes de policia van iniciar al celebèrrim “Passi-ho bé”, iniciat per Ju i coronat per tots els intèrprets i un Miquel Àngel Pasqual que no va dubtar ni un segon a agafar el micro i sumar-se a la festa (major).

Satisfacció global per un espectacle amb aspiracions de ser més que flor d’una nit, i que reivindica el valor d’un disc i un grup que van marcar tota una generació de catalans.

Festa Major XXI és una coproducció d’Adepcat, el Grup Enderrock i l’Espai Ter, i que té la seva versió discogràfica amb el disc homònim editat per Seed Music, que es distribueix gratuïtament amb la revista Enderrock del mes de juliol.
 

La Trinca XXI amb Miquel Àngel Pascual. Foto: Xènia Gasull


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais