ELS MILLORS DE L'ANY

Els millors discos de 2019 segons la crítica (del 20 a l'11)

Els 75 millors discos catalans de 2019 segons la crítica

| 19/12/2019 a les 10:00h
Especial: Premis Enderrock
Arxivat a: Enderrock, Mazoni, menut, Tribade, pascal comelade, hidrogenesse, Premis Enderrock 2020, Miquel Gil, xarim aresté, Pau Vallvé, la casa azul, gertrudis

20.
 


HIDROGENESSE

Joterías bobas
(Austrohúngaro)

Hidrogenesse canten a la nostàlgia envoltats d’instruments irreparables o en desús enregistrats entre París i Barcelona. Un disc on nous ritmes i sons es barregen sense pudor amb el pop electrònic.


19.


PASCAL COMELADE
Deviationisk Muzak
(DiscMedi)

L’any del comiat dels escenaris, Comelade entrega una de les obres més rodones. Rodejat dels seus còmplices favorits (Aresté, Pascual, Pinhas, Busquets), lliura una obra tan personal com universal.


18.

 


TRIBADE
Las desheredadas
(Propaganda pel Fet!)

Rap transfeminista sense complexos. Crues i directes, el trio canta a ‘las focas, las zorras, las chonis, las dragqueens’ en un debut que vol remoure consciències al ritme de músiques urbanes que marca el DJ Big Mark.


17.



GERTRUDIS
No em dona la gana
(PromoArts Music)

El trio de la Garriga estripa una vegada per totes el ventilador amb una col·lecció de cançons rodones, pensades i arranjades per ser ballades a les festes majors d’estiu. Una increïble col·lecció de hits totals.



16.




XARIM ARESTÉ
El nus i altres mons
(U98 Music)


Quart àlbum en solitari del guitarrista flixanco, que s’allunya cada vegada més del blues per endinsar-se en textures cada cop més contemporànies. Irregular, genial, i de vegades excessiu, el disc és una bona mostra de la incontinència creativa d’Aresté. Un treball que acaba amb sis instrumentals d’aroma jazzístic amb Xarim a la trompeta.
 


15.

 


PAU VALLVÉ

Life Vest Under Your Seat
(autoeditat)

Vallvé torna amb noves cançons després de dos àlbums en directe publicats el 2018. Un disc molt més cru que el doble treball anterior, Abisme cavall hivern primavera i tornar (RHRN, 2017). Un treball orgànic enregistrat d’una tirada amb guitarra, baix i bateria, sense pirotècnies. Un disc lluminós, encara que amb un final agredolç.



14.

 


MAZONI
Desig imbècil
(Bankrobber)

Jaume Pla reivindica la mala llet en el seu retorn per la porta gran al rock. Un disc estripat i parit des del ventre ple d’allò que el músic de la Bisbal d’Empordà sap fer millor: cançons rodones. Pla es transforma en animal salvatge i reivindica el format de power trio amb l’omnipresent baix de Miquel Sospedra i la bateria d’Aleix Bou.
 

 

13.
 


LA CASA AZUL
La gran esfera
(Elefant Records)

La maduresa emocional ha entrat de ple en el món aparentment naïf com és el de La Casa Azul. Guille Milkyway ha llançat les cançons d’un disc publicat cinc anys després de gestar-se. El barceloní narra de manera costumista la decadència de les relacions de llarga durada a la vida familiar, i ho fa amb la màxima eufòria i èpica.


12.


MIQUEL GIL
Geometries
(Temps Record)

El cantant de Catarroja musica Cassasses, Estellés o Begonya Pozo en el que possiblement sigui el seu millor disc des del referencial Orgànic (Sonifolk, 2001). Un treball polièdric que compta amb una cuidadíssima producció a càrrec d’un Borja Penalba en estat de gràcia i uns músics que aporten el color necessari a cada cançó.   
 


11.

 


MENUT
Terra d'argila
(DiscMedi)

El que va ser guanyador del Premi Joventut del Sona9 2018 s’ha convertit en una de les veus indispensables de l’escena musical ebrenca. Carles Blanch és Menut, el músic que ha renovat la cançó d’arrel popular acostant-la a propostes contemporànies com James Blake o Bon Iver amb el primer disc, Terra d’argila (DiscMedi, 2019).

<< inici   << 51-75   << 41-50 

<< 31-40   << 21-30   01-10 >>   


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.