I ha estat per diverses raons tan contradictòries –tot i que raonades– de l’estil de ‘ja han acabat la gira’, ‘estan en plena gira i tenen entrades per vendre’ o ‘ara no toca’... D’aquesta manera, queden frustrades les peticions dels seguidors a la xarxa, els intents de rememorar els 20 anys del Sant Jordi del ‘rock català’ o la voluntat de celebrar una nova nit històrica.
Hi ha qui pensa que reunir al Palau Sant Jordi els grups més destacats de l’escena musical és una manera de cremar-ho tot. Les noves bandes es plantegen altres objectius més ‘modestos’ com actuar cinc dies al Romea o oferir una tanda de concerts a L’Aliança del Poblenou, unes fites que lluny de ser innovadores segueixen la tradició dels ‘avis’ de la Nova Cançó, tal com feien als anys seixanta per presentar els seus discos. Llavors la Cançó era una eina de protesta, i ara la lírica omple els desitjos dels fans musicals, però el lloc ja no genera malsons.
Matar el pare continua sent el fantasma de la generació actual. Si el Sant Jordi va ser una icona del ‘rock català’ més val no acostar-s’hi gaire. Per això, sense complexos Sopa de Cabra pot omplir –fins i tot dos dies– una sala ‘fetitxe’ com aquesta. Fa deu anys, un periodista em deia que els conjunts de rock en català havien d’anar en 600 d’acord amb el mercat que els tocava, i fa pocs dies em deien que actuar al Sant Jordi i no fer-ho amb muntatges de l’estil de Lady Gaga o Bruce Springsteen era fer el rídícul i no estar a l’alçada. El temps posarà les coses a lloc, i finalment serà el públic el que decidirà si ‘ara toca’ un Sant Jordi o la plaça Major de qualsevol poble dels Països Catalans. Tot és possible, i tot està per fer.
.gif)
.gif)
