El fantasma del Sant Jordi

| 29/03/2011 a les 07:00h
Arxivat a: Rebobinat
 Finalment no hi haurà, ara per ara, concert amb els quatre grans del nou pop català al Palau Sant Jordi. L’ambiciós cartell amb ManelEls Amics de les ArtsAntònia Font i Mishima s’ha esvaït definitivament aquest cap de setmana. 
I ha estat per diverses raons tan contradictòries –tot i que raonades– de l’estil de ‘ja han acabat la gira’, ‘estan en plena gira i tenen entrades per vendre’ o ‘ara no toca’... D’aquesta manera, queden frustrades les peticions dels seguidors a la xarxa, els intents de rememorar els 20 anys del Sant Jordi del ‘rock català’ o la voluntat de celebrar una nova nit històrica.
 
Hi ha qui pensa que reunir al Palau Sant Jordi els grups més destacats de l’escena musical és una manera de cremar-ho tot. Les noves bandes es plantegen altres objectius més ‘modestos’ com actuar cinc dies al Romea o oferir una tanda de concerts a L’Aliança del Poblenou, unes fites que lluny de ser innovadores segueixen la tradició dels ‘avis’ de la Nova Cançó, tal com feien als anys seixanta per presentar els seus discos. Llavors la Cançó era una eina de protesta, i ara la lírica omple els desitjos dels fans musicals, però el lloc ja no genera malsons.
 
Matar el pare continua sent el fantasma de la generació actual. Si el Sant Jordi va ser una icona del ‘rock català’ més val no acostar-s’hi gaire. Per això, sense complexos Sopa de Cabra pot omplir –fins i tot dos dies– una sala ‘fetitxe’ com aquesta. Fa deu anys, un periodista em deia que els conjunts de rock en català havien d’anar en 600 d’acord amb el mercat que els tocava, i fa pocs dies em deien que actuar al Sant Jordi i no fer-ho amb muntatges de l’estil de Lady Gaga o Bruce Springsteen era fer el rídícul i no estar a l’alçada. El temps posarà les coses a lloc, i finalment serà el públic el que decidirà si ‘ara toca’ un Sant Jordi o la plaça Major de qualsevol poble dels Països Catalans. Tot és possible, i tot està per fer.


Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais