El genoma musical de Nico Roig

El guitarrista i cantant debuta amb Amniòtic Records

| 02/06/2011 a les 16:30h
Arxivat a: Enderrock
Nico Roig ha flirtejat amb el jazz, la música clàssica contemporània i la improvisació. Ara presenta el seu primer disc, amb composicions pròpies en català. Es titula Tonada del genoma humà i l'ha editat Amniòtic Records, el segell de Pau Vallvé.






"Autobús buit", de Nico Roig


Instal·lat des de l'any 2000 a la ciutat de Brussel·les, Nico Roig ha participat en projectes com Os Meus Shorts i The Crappy Mini Band, amb qui ha fet gires pel Japó, Holanda, Itàlia i l'Estat espanyol. L'edició de Tonada del genoma humà forma part del que el mateix Roig ha definit com "un subtil retorn". "Visc a Brussel·les perquè és on tinc més feina, però m'agrada molt Barcelona i últimament hi vinc més sovint." Amb un peu a cada banda, doncs, Nico Roig presenta una sèrie de cançons que havien nascut inicialment per al projecte S'Acobla, de caire molt més experimental. "Hi havia algunes peces, però, que eren més discretes, gravades a casa, i que tampoc hi acabaven d'encaixar. Van ser les que van agradar a en Pau." Vallvé i Roig no tenien una relació especial, més enllà d'haver coincidit fa anys en una escola de música. "Li vaig enviar les cançons perquè me'n donés la seva opinió, i em va sorprendre molt que volgués editar-les", explica el músic.
El primer senzill de Tonada del genoma humà és "Autobús buit", del qual s'ha realitzat un clip a càrrec d'Àlex Serrano. Entre altres projectes, Serrano és responsable de la realització audiovisual de l'espectacle Room de Standstill. Al disc de Nico Roig hi han col·laborat el mateix Vallvé i Raül Fernández, Refree, amb qui Roig ha col·laborat regularment. "És un disc que parteix de la guitarra i la veu com a fils conductors de la cançó", explica. "Guitarra i veu són el més important, són sempre en un primer terme, i al voltant d'aquests dos elements es van construint els temes." "Són cançons que parlen de temes universals i que ens sembla que coneixem des de sempre, com si les portéssim inscrites a l'ADN", explica el músic a l'hora de justificar el títol de l'obra.