Fa poc més d’un any, el bisbalenc Miquel Abras publicava el novè disc, 1977 (U98 Music, 2025), que representava un retorn als seus orígens. I ara ja torna a la càrrega, i seguint la premissa de reconnectar amb les pròpies arrels, avui descobreix “El meu país és l’Empordà”: una carta d’amor al paisatge que l’ha vist créixer.
 

‘El meu país és l’Empordà, la seva gent, les seves places’, arrenca Miquel Abras aquesta nova peça, mentre cita també Dalí, el Montgrí o la tramuntana. Amb la seva veu rogallosa i l’emoció impresa a cada paraula, va teixint aquesta oda al paisatge empordanès, que des de l’intimisme inicial va creixent amb èpica a cada estrofa amb la suma de nous instruments i veus. I així, Abras conclou abans d’acabar la cançó: ‘Ningú no espera marxar mai, i qui marxa sempre escriu: ‘Que bonic és tornar a casa’’. Per a vestir la peça, el músic ha comptat amb la coproducció de Lluís Costa ‘LUW’, qui també hi posa els teclats, al costat de Pedrito Martínez (baix) i Agustí Borrell (bateria).