València

| 20/07/2011 a les 07:00h
Arxivat a: Dies i dies
Fa pocs dies vaig ser a València al lliurament dels premis Ovidi, una festa impensable fa poc temps que va tornar a evidenciar el gran moment que viu la música en català al sud de la Sénia. Els components del jurat vam haver d'escoltar els més de setanta discos apareguts el darrer any, una cosa impensable fa pocs anys. Com també és inaudita la nòmina de guardonats: Apa, Raimon, Òscar Briz, Obrint Pas, Orxata Sound System… músics que figuren per dret propi entre el bo i millor de la música en català.
 
Un altre dels membres del jurat era Vicent Xavier Contrí. Ens vam conèixer el 1994, quan ell era el responsable d'un dels pocs programes de música en català que es feien al País Valencià: a Ràdio Lluna de Manises. Havíem anat fins a València tres components de la petita i amateur redacció que tenia l'Enderrock del moment: Lluís Gendrau, Ferran Amado i jo mateix. En aquella incursió propagando-periodística (es tractava tant de copsar l'estat de la música en valencià com de donar a conèixer l'Enderrock) també vam quedar amb els naixents Obrint Pas, Munlogs i amb els responsables del Tirant de Rock, Agustí Cerdà i Rosabel Gumbau.
 
L'altre dia, en Contrí recordava aquells temps i, en certa manera, exposava que si hi ha hagut el gran esclat de la música en valencià, nosaltres hi tenim alguna cosa a veure. La seva part de l'èxit és indubtable: periodista musical, organitzador de concerts i festivals, mànager de grups, corresponsal de l'Enderrock (també a l'hora de fer subscriptors)... La part de l'Enderrock és haver sabut escoltar el que passava per explicar-ho als lectors. I aquest és el compromís que hem de seguir tenint.