Festival de Música Antiga dels Pirineus

La recuperació del patrimoni musical català

| 31/08/2011 a les 06:59h
Arxivat a: 440Clàssica&Jazz
La temporada de turisme de les comarques de muntanya s'ha impulsat enguany amb un festival de format peculiar: 19 concerts dissenyats i difosos en conjunt però celebrats a diversos municipis de l’Alt Urgell i del Pallars.



El Festival Internacional de Música Antiga dels Pirineus comença el 2011 com a resultat de la necessitat estratègica de potenciar els festivals ja existents a les ciutats de Rialp i la Seu d’Urgell, enguany capitals de l’esdeveniment, i d’incloure’ls dins un marc temàtic de referència.
La Seu d'Urgell i Esterri d'Àneu acolliran, els propers dies 2 i 3 de setembre, dos concerts protagonitzats per la música del lleidatà Josep Mir i Llussà (s. XVIII, Lleida – 1765, Madrid), un dels mestres de capella catalans del darrer barroc que va regentar institucions musicals de l’església a l’estranger i va llegar un catàleg d’obres molt extens. L’orquestra barroca Vespres d’Arnadí amb Dani Espasa al capdavant i el grup vocal La Xàntria dirigit per Pere Lluís Biosca interpretaran un recull d’obres sacres procedents dels arxius dels monestirs de Montserrat i Arantzazu. Totes dues formacions van néixer amb l’objectiu d’aprofundir en el repertori barroc de final del segle XVII i principi del XVIII amb criteris i instruments històrics –tot i que La Xàntria abasta un període més ampli que inclou la música vocal del renaixement al classicisme– posant especial atenció a la difusió del patrimoni musical català.
Els dies 9 i 10 de setembre tindrà lloc la clausura del festival a la Seu d'Urgell i a València d'Àneu, amb un programa de concert que també és una bona mostra de la missió del festival, basada en la recuperació del patrimoni musical català. El compositor Joan Araniés va exercir de mestre de capella a la catedral de la Seu d’Urgell durant el segon terç del segle XVII i va generar una obra que, si bé interessant, ha restat oblidada fins a l’actualitat –excepte la peça Xacona–. El grup Nuevo Sarao, creat especialment per a l’ocasió, serà l’encarregat d’interpretar aquest repertori rescatat gràcies a les investigacions dirigides pel musicòleg Màrius Bernadó. Rafael Bonavita dirigirà la formació protagonitzada per la mezzosoprano Marta Infante, el tenor José Pizarro, Laia Frigolé (soprano), la violinista barroca Guadalupe del Moral, Manuel Vilas (arpa) i María Elena Medina (violoncel barroc).

Imatge il·lustrativa
El mercat digital, representa el 75% de les vendes | Per contra, la facturació global de la indústria discogràfica catalana encara ha perdut el 2018 un 2,4% | El rànquing de catalans més venuts del 2018 està liderat pel 'Disc de la Marató', Manolo García, Sergio Dalma i Rosalía | Els discos en català més venuts han estat Alfred García, Els Catarres, Doctor Prats i Els Pets | El rànquing d''streaming'
 està encapçalat per Txarango, Dàmaris Gelabert i Joan Dausà
Imatge il·lustrativa
Amb la hipercompetència de festivals i el vell format de Festa Major, les empreses d'ARC tenen un descens de públic i bolos, 
tot i consolidar el model amb una facturació positiva | Els festivals moderen el creixement d'assistents dels darrers anys | Les sales s'han reactivat amb una reconversió sectorial que ha permès un increment de públic i concerts
Imatge il·lustrativa
El públic de la música en directe augmenta del 40 al 46% | Contràriament, el consum de grans festivals i certàmens decau (del 40% al 36%) | El públic prefereix concerts de proximitat i cartells més exclusius
Imatge il·lustrativa
La presència d'artistes emergents en els principals festivals es manté en un 34% | Les programacions en llengua catalana arriben a un 24%
Imatge il·lustrativa
L'Anuari de la Música 2019 dedica el tema central a les dones en la indústria de la música | La presència femenina en la indústria musical catalana és del 33%, amb sols una tercera part de dones a escoles, festivals i indústria | La publicació dona veu en el 80% de les seves col·laboracions a dones de la indústria musical per fer-ne visible el paper i el canvi que estan produint a l'hora de conquerir més espais