Mor Ia Clua

L'autor d'"El gessamí i la rosa" i membre del duet Ia-Batiste mor als 60 anys víctima d'un càncer

| 14/09/2011 a les 00:40h

El músic i cantant Ia Clua  (Josep Maria Clua) –fundador i membre del mític duet dels anys setanta Ia-Batiste i del trio Dos+Un, precursor del pop-folk català– va morir ahir dimarts 13 de setembre a casa seva a Barcelona als 60 anys, víctima d'un càncer fulminant. 

Fotografia: Juan Miguel Morales

Clua va ser un geni creatiu, i el seu duet amb Jordi Batiste va marcar el so del primer pop català dels setanta. A cavall de la música progressiva i l'ona laietana, basaven la seva força en el poder de les veus –a Ia Clua se'l va comparar amb Sting– i en la capacitat compositiva. L'obra de la dècada dels setanta d'Ia-Batiste, Un gran dia i Chichonera's Cat, són dos treballs excepcionals i són considerats dos dels millors discos de la música catalana.
La primera experiència musical d'Ia Clua va començar l'any 1967 fundant el grup Dos+Un, format per ell, el seu germà Jordi i Manel Joseph. Tot i que Joseph va assumir la veu principal en un primer moment, Ia Clua va anar assumint el rol de cantant. El grup, que tenia la col·laboració de Jaume Balanyà, va arribar a editar cinc discos EP, reeditats en format CD per Picap aquest 2011.
Clua entra en contacte amb Jordi Batiste, provinent d'Els 3 Tambors i Màquina!, i acabat de sortir del servei militar, i junts formen un dels duets de pop més cèlebres de la música del país: Ia-Batiste. La seva obra a la dècada dels setanta està formada per dos discos extraordinaris de pop amb pinzellades surrealistes: Un gran dia (Diábolo / Als 4 Vents, 1973) i Chichonera's Cat (Òliba / Edigsa, 1975). Aquest darrer inclou la cèlebre adaptació del poema de Josep Carner "El gessamí i la rosa", musicada per Ia Clua. El setembre de 1976, Ia-Batiste decideixen separar-se. Batiste es reencarna en Rocky Muntanyola i Ia Clua forma el grup Moto Clua, amb el qual publica el disc Amic majestic (Ariola/Eurodisc, 1978) amb Josep Maria Bardagí i Joan Manuel Serrat.
Desvinculat dels escenaris però no del món de la música (treballa al cinema i a la publicitat), Ia Clua es retroba amb Jordi Batiste en una sèrie de recitals a la plaça del Rei i enregistren com a Ia i Batiste un disc en directe a L'Espai de Barcelona: En directe (PDI, 1993). Dos anys més tard, el duet grava Esfera malheur (Picap, 1995), un disc amb cançons inèdites.
Com a Ia Clua va enregistrar el 2006 El món on vius (Picap), amb col·laboracions de Jordi Clua, Max Sunyer, Josep Maria París i Pep Sala.

Geni creatiu
Clua va ser un geni creatiu –al costat de Jordi Batiste–, i el seu el duet Ia-Batiste va ser dels que marquen època. A cavall de la música progressiva i l'ona laietana, basaven la seva força en el poder de les veus –a Ia Clua se'l va comparar amb Sting– i en la capacitat compositiva del duet. Va ser precursor de les bases del pop beatle de qualitat i en català, i pioner del pop-folk (amb Dos+Un) que avui dia té en Manel un dels principals seguidors.
L'obra de la dècada dels setanta d'Ia-Batiste (Un gran dia i Chichonera's Cat) són dos treballs excepcionals i són considerats dos dels millors discos de la música catalana. Les seves cançons han estat reivindicades per grups de l'escena actual, com per exemple Sanpedro, que van interpretar a la festa dels 15 anys d'Enderrock una versió inèdita d'"El gessamí i la rosa".
Ia Clua també s'ha dedicat a la producció discogràfica. Un dels artistes apadrinats per Clua és el cantautor Jorcx, que al seu darrer disc, Ara com ara (autoeditat, 2011), ha versionat "Esqueix de cançó".
L'enterrament de Josep Maria Clua (14 d'agost de 1951 - 13 de setembre de 2011, Barcelona) serà aquest dijous 15 de setembre a les 13.30 h a l'Oratori de Sant Gervasi de Barcelona.

Aquí podeu escoltar una llista preparada pel segell Picap on es recuperen les cançons d'Ia Clua que es poden sentir a través de Spotify.




 
Arxivat a: Enderrock